JOSEP SÁNCHEZ – Torredembarra, 6/7/2021
A finals d’aquest mes de juliol, concretament el dia 28, es compliran 25 anys de l’obertura de la Protectora d’animals de Torredembarra. Ubicada en uns terrenys a tocar de l’autopista AP-7, aquesta associació porta treballant dues dècades i mitja en la recollida i cura d’animals abandonats, especialment gossos. Per commemorar l’efemèride, durant aquest mes s’han organitzat algunes activitats a la Protectora. Per exemple, el passat 4 de juliol els Nois de la Torre van celebrar un canicross on els participants feien un donatiu i sortien a passejar amb algun dels gossos que viuen allà. A més, aquest diumenge dia 11, s’organitzarà una xerrada a les instal·lacions de la Protectora a càrrec de l’especialista en psicologia del gos Borja Capponi, molt conegut perquè va ser el conductor del programa de televisió Malas Pulgas.
D’aquesta manera, es vol celebrar l’aniversari d’aquesta associació sense ànim de lucre que, en el seu naixement va tenir com a madrines a Marcelle Geneviève Parmentier i Odile Rodríguez de la Fuente, vídua i filla del reconegut divulgador i naturalista espanyol. Les dues van assistir a la inauguració de les instal·lacions ara fa 25 anys. La placa que recorda aquesta visita és una de les primeres coses que ens ensenya en José María Crespo, impulsor i actual responsable de la Protectora. Amb ell hem volgut fer balanç d’aquests 25 anys de servei.
“Això neix perquè hi ha abandonaments”, comenta Crespo, que afegeix tot seguit que la seva tasca és “recollir els animals abandonats i buscar una llar per a ells”. Un objectiu que no sempre és fàcil, ja que “uns tenen sortida i altres no. Hi ha animals que són molt bons, però són lletjos o tenen algun problema de salut. Tenim gossos que porten aquí 11 anys”, es lamenta.
Actualment, a les instal·lacions de la Protectora hi ha uns 250 gossos, una xifra que el seu responsable considera que és “raonable” per l’espai que tenen. “Ara estem de sort gràcies a la generositat de molts adoptants”, apunta Crespo, encara que matisa que cal que aquesta adopció sigui responsable. I subratlla que “és millor no adoptar que fer-ho malament i que després tornin l’animal, perquè un doble abandonament és molt dur per als gossos. Ho hem vist en alguns casos”. Per això, una de les opcions que plantegen per aquelles persones que vulguin col·laborar és fer passejades amb els animals al voltant de les instal·lacions de la Protectora. De fet, són moltes les persones que s’apropen sovint per aquesta activitat, ja que els treballadors del centre no poden realitzar-la en el seu dia a dia. “Hi ha gent que ve amb freqüència i que fins i tot estableix una relació estret amb algun dels gossos. Considerem que és un voluntariat molt eficaç, perquè ajuda a rebaixar els nervis dels animals”, explica José María Crespo.
Convenis amb els ajuntaments
El responsable de la Protectora destaca que aquesta és una entitat sense ànim de lucre i que actualment treballen sobretot amb convenis amb diversos ajuntaments del territori, que estan obligats a disposar d’aquest servei segons la Llei de Protecció Animal. En aquest sentit, Crespo destaca que paradoxalment no tenen acord amb l’Ajuntament de Torredembarra, ja que aquest treballa amb l’empresa Última Llar, situada a Reus. Així doncs, si hi ha un gos abandonat a la Torre, aquest aniria a la ciutat del Baix Camp.
Una altra font d’ingressos per a la Protectora és la subvenció que arriba des de la Diputació de Tarragona, encara que Crespo lamenta que és l’única administració que els hi permet optar a ajudes. També tenen diversos socis i organitzen jornades solidàries com la d’aquest mes amb els Nois de la Torre. Finalment, també obtenen finançament de les mateixes adopcions, que tenen un cost de 150 euros, ja que ells s’encarreguen de desparasitar, xipar i esterilitzar els animals. Amb tot, Crespo apunta que els números de la protectora van molt ajustats, perquè també tenen despeses importants en, per exemple, alimentació.
Però, com actuen des de la Protectora quan hi ha un cas d’un gos abandonat? Els ajuntaments amb conveni o bé els cossos policials es posen en contacte amb ells quan detecten un cas de gos abandonat. Aleshores, el recullen i el porten cap a les seves instal·lacions. “Hem de sortir a qualsevol hora”, remarca Crespo, que també explica algunes de les situacions que es troben més habitualment, com per exemple quan han de donar suport als estaments judicials en algun desnonament on hi ha gossos a les llars. També són requerits sovint per policies locals i Mossos d’Esquadra per gossos que es troben al mig de la carretera i que suposen un perill per a la circulació.
Nascut a Saragossa i amb Félix Rodríguez de la Fuente com a referència, José Maria Crespo veu com la Protectora que ell va decidir posar en marxa arriba als 25 anys. Mirant cap enrere, el responsable de les instal·lacions de Torredembarra considera que amb el pas dels anys, la problemàtica dels abandonaments de gossos ha anat “a pitjor”. Un exemple és que quan es van posar en marxa el projecte, a les instal·lacions només hi havia una filera de gàbies i ara ja s’han construït cinc. “La gent conscienciada ja ho està i la que no, de poc serveix fer campanyes de publicitat”, sentencia Crespo abans de tornar a la feina per donar de menjar als animals.
No només gossos
A la Protectora de Torredembarra, els gossos comparteixen espais amb exemplars d’altres espècies animals domèstics que també han patit un abandonament. Al fons de les instal·lacions s’hi pot trobar un espai amb cavalls, un ase i, sobretot, molts porcs vietnamites. Sobre els cavalls, Crespo apunta que van arribar a tenir-ne fins a 37, una bona part d’ells abandonats arran de la crisi econòmica per les despeses que suposava. Ara, el número és molt més reduït, en part també perquè alguns d’aquests animals es troben en custòdia a finques grans, encara que continuen pertanyent a la Protectora.
En referència als porcs vietnamites, Crespo sí que es mostra més crític amb aquelles persones que compren un d’aquests animals quan encara són petits. “Un nen o nena ho puc entendre, però un adult ha de saber que aquell porc es farà gran”, explica sobre una espècie que pot arribar a pesar uns 200 quilograms. Afegeix també que “tots venen de pisos o de cases amb jardins petits, on és inviable tenir aquests animals”.
Foto: Les adopcions tenen un cost de 150 euros, ja que des de la protectora s’encarreguen de desparasitar, xipar i esterilitzar els animals. Alguns dels animals que es poden trobar a la Protectora de Torredembarra. / JOAN CASAS
