A mitjans d’aquest mes de maig, Eduard Rovira es converteix en el tercer alcalde de Torredembarra que ha estat més temps en el càrrec després de superar el període que va estar en l’alcaldia Daniel Masagué. A Rovira només el superen Celestí Salort i Santiago Segalà. Hem volgut aprofitar aquest moment per analitzar la figura política del primer alcalde republicà de Torredembarra des de la II República. Per fer-ho hem parlat amb diverses persones que l’han tractat aquests gairebé sis anys que porta al despatx de la plaça del Castell. Volem agrair a aquestes persones que hagin participat en l’elaboració d’aquest article.
Com totes les persones, Rovira té fortaleses i debilitats. En algunes coses s’assembla a algun dels seus antecessors i en altres, no tant. La conclusió a què arribem és que l’actual batlle torrenc reuneix unes qualitats que valoren els seus conciutadans i consideren adequades en un moment com l’actual. La majoria absoluta que va aconseguir el 2019 no se l’esperava ni el militant més optimista d’Esquerra i hi va tenir molt a veure la desunió regnant a la seva esquerra i les decepcions acumulades a la dreta. I és que Rovira també té defectes i limitacions, com adverteixen les fonts consultades en l’article. Però quan a la balança s’omplen els dos costats, n’hi ha un que pesa més.
El que no desvelem en aquest article és el futur polític d’Eduard Rovira. L’hermetisme envolta la seva decisió de cara al 2023. Retirar-se a dalt de tot amb la majoria absoluta o optar a un nou mandat. El dilema està servit.
