Cada 25 de novembre es celebra el Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra la Dona. Les formes de la violència poden manifestar-se de diferents formes: física, psíquica, econòmica, emocional, sexual, canvis de la conducta derivats de demències, alcoholisme, etc. Un col·lectiu del que poc es parla, però en el que portem d’any ens porta a una xifra de 829 víctimes ateses en violència domèstica, son les majors de 65 anys. Dones que es tornen invisibles i creant un escut per protegir el seu propi silenci.
Les dones grans poques vegades denuncien al seu agressor, que acostuma a ser el seu cònjuge, per por, per dependència econòmica i emocional, aïllament i soledat, falta de suport, no trencar el nucli familiar, desconeixement circuits socials, per la persistència dels papers tradicionals de gènere. I per desgràcia i la més comuna per normalitzar la violència i resignació davant la vida que assumeixen com el seu propi rol. Dones que aquest Covid-19 ha castigat doblement, per un confinament obligat i per una convivència 24 hores amb el seu propi agressor.
Necessitem revisar protocols actuals, crear mecanismes d’atenció específica aquest col·lectiu, buscar alternatives econòmiques i promoure la capacitació de les dones que pateixen el maltractament perquè reconeguin la seva situació.
L’OMS assenyala que la violència contra les dones, constitueix un problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones. Així doncs, no oblidem que el nostre silenci ens converteix en còmplice i en cas d’abús o sospita hem d’alertar, aturem les violències masclistes i que les dones puguin assolir la plena ciutadania, autonomia i llibertat.
