REDACCIÓ – Torredembarra, 23/11/2020
Llorenç Gómez ha tornat aquest dilluns, 23 de novembre, a Torredembarra deprés d’una setmana competint al Brasil. Ho ha fet amb un regust agredolç després de quedar-se a les portes de la final de la Lliga Brasilera. Tampoc la lluita pel bronze ha caigut del seu costat i el Flamengo ha hagut de conformar-se amb la quarta plaça.
El partit d’aquest diumenge, amb el bronze en joc, davant de l’Anchieta va seguir el mateix patró que l’enfrontament de semifinals contra el Vasco da Gama i va acabar amb una ajustada derrota per 5 a 6. Els roig-i-negres van començar amb molt bon peu i ja en el primer període van aconseguir posar-se per davant en el marcador amb un contundent 1 a 3. Amb aquest resultat, el rival va començar a pressionar a dalt a partir del segon temps, una situació amb què el Flamengo no va saber lidiar i que va permetre que l’Anchieta acabés marcant distàncies amb un 3 a 5 que no van ser capaços de remuntar. Dos gols de Rodrigo, dos de Filipe i un d’Igor van ser insuficients per assolir la victòria.
Llorenç titlla de “veritable llàstima” tant el partit de les semifinals com aquest últim enfrontament. Reconeix que en ambdues ocasions “se’ns ha escapat la victòria a molt poques passes d’aconseguir-la”. En aquest sentit, admet sentir-se trist perquè “sóc un guanyador i vull lluitar per un títol i guanyar-lo, i si no és així m’ho prenc com una oportunitat perduda, com una oportunitat que se m’escapa i ja no torna”.
Malgrat tot, és molt conscient que “la vida va molt més enllà del futbol platja” i intenta treure la part positiva d’aquesta nova experiència. Se sent “molt afortunat i agraït d’haver pogut viatjar de nou a Brasil, de seguir fent allò que estima, d’estar amb una de les millors entitats del món com és el Flamengo i de lluitar pel títol”. A nivell personal, es mostra “molt satisfet de rendir a bon nivell i de fer la feina que m’han demanat”. Finalment, el títol és pel Vasco da Gama, que repeteix com a campió després de vèncer a la final al Sampaio Corrêa a la tanda de penals.
Una temporada tortuosa
Ara sí, aquesta és l’última competició de l’any per Llorenç. Una temporada complicada a nivell de calendari a causa de la situació sanitària mundial que ha obligat a suspendre i a aplaçar molts esdeveniments, i que no li ha permès concentrar-se ni amb la Selecció Espanyola ni amb el Lokomotiv de Moscú, amb qui havia tancat un contracte per tot l’estiu. Però ni tan sols la pandèmia ha aconseguit frenar el de Torredembarra, que tanca el 2020 amb l’or i el títol de Màxim Golejador aconseguit a la Lliga Hongaresa i l’or a la Súpercopa Hongaresa, els tres amb la samarreta del BSC Aramis; la plata i el reconeixement de Màxim Golejador a la Lliga Polonesa amb l’FC10 Zgierz; el guardó de Màxim Golejador a l’Euro Winners Cup amb l’Artur Music; i el bronca a la Lliga Portuguesa amb el Casa Benfica Loures. Uns títols als que ara se li suma la quarta plaça de la Lliga Brasilera.
Si la situació millora i tot avança segons el previst, el 2021 es presenta molt interessant. El de Torredembarra parla “d’un any molt bonic a nivell de Selecció amb el classificatori pel Mundial de Moscou i la conseqüent competició en cas d’aconseguir-lo”. A nivell de clubs, caldrà esperar a veure com evoluciona la pandèmia. Una vegada posat el punt i final a la temporada, ara toca descansar, desconnectar i gaudir de la família i els amics aquest Nadal.
Foto: Llorenç Gómez celebrant un gol amb el Flamengo. / CEDIDA