El far de Torredembarra, situat a la Punta de la Galera, és una infraestructura que gestiona el Port de Tarragona. Un vincle material i emblemàtic que uneix Torredembarra amb el Port de Tarragona i amb la xarxa de senyalització marítima des de Vilanova i la Geltrú fins a Sant Carles de la Ràpita.
El far té dues característiques que el fan especial. D’una banda, ostenta un rècord català: és la torre més alta de tots els fars de Catalunya; i, per altra banda, és l’últim far que es va construir a l’Estat en ple segle XX. Edificat l’any 1999, va entrar en funcionament el primer dia de l’any 2000, i té una alçada del pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres -de 38 metres sobre el terreny- i un abast geogràfic de 20 milles.
Però el far de Torredembarra també s’ha convertit en aquestes dues dècades en una referència per a torrencs i torrenques i visitants. Les xarxes socials van plenes d’imatges del far i del seu entorn i més encara després de la retirada del monument de l’Alfa i Omega davant la platja de Baix a Mar. També hi ha la possibilitat de participar en les visites guiades organitzades per Turisme de Torredembarra. No és estrany que aquest mitjà hagi posat com a nom al concurs literari que ha creat Premi de narrativa curta Far de la Torre-Torredembarra Actualitat.
El naixement del Far, l’hem d’anar a buscar en el Pla de Senyals Marítims 1985-1989 que establia la construcció dels fars necessaris per a garantir una navegació segura per la costa catalana i que va determinar la necessitat de construir un nou far a Torredembarra per cobrir la zona fosca situada entre els termes de Salou i Vilanova i la Geltrú, on els criteris esmentats no s’acomplien. El 1987 s’establien les característiques que havia de tenir aquest nou far, amb una aparença de grup de cinc llampades blanques i un abast geogràfic de 17 milles, i es fixava la seva ubicació en les proximitats de la platja del Canyadell.
De la platja del Canyadell a la Punta de la Galera
El 1993, però, tot va canviar. Amb l’entrada en vigor de la Llei de ports i de la marina mercant, l’Autoritat Portuària de Tarragona es feia càrrec de les competències que, en matèria de senyalització marítima, ostentava fins aleshores el Servei de Costes de Tarragona. I era aquesta institució la que demanava a la Comissió de Fars el canvi d’emplaçament a la Punta de la Galera per dues raons: per una banda, la major cota del terreny exigia una torre de menys alçada, el que suposava un menor impacte ambiental; per l’altra, en el reconeixement a l’emplaçament inicial, es van detectar mines en el terreny que plantejaven un important perill per a la futura estabilitat de la torre. Davant d’aquesta situació, el president de Puertos del Estado aprovava el canvi d’ubicació el juliol de 1997.
A partir d’aleshores l’arquitecte José Llinás, guanyador del concurs d’idees per a la construcció del nou far, va iniciar la redacció del projecte executiu, que finalitzaria el 31 d’agost de 1998. En un primer projecte, Llinás plantejava una torre octogonal blanca de 50 metres, coronada per un mirador i un voladís ornamental. La il·luminació interior s’aconseguia mitjançant unes finestres que ascendien seguint el compàs de l’escala i estava previst un ascensor per salvar els 50 metres d’alçada. La major elevació del terreny de la nova ubicació va provocar que, en el projecte definitiu, es reduís l’alçada de la torre fins als 38 metres.
Les obres del far de Torredembarra començarien el 7 de gener de 1999, amb un cost de 114.623.315 pessetes (688.900 euros), i s’enllestirien el 31 de desembre del mateix any. L’encesa del far es dugué a terme a les 00.00 hores de l’1 de gener de 2.000. D’aquesta manera, el far passava a la història com el darrer construït en el segle XX, i el primer dels encesos en el segle XXI.
