DAVID VENDRELL – Enginyer de camins i empresari
Es parla molt sobre els efectes de la crisi del coronavirus sobre la globalitat de l’economia, en particular sobre els sectors cultural, turístic i de la restauració, que tots coneixem prou bé i ens té força preocupats. Pel que fa al sector de la construcció, de moment, la crisi de la Covid-19 es fa palesa només en el terreny de la gran obra pública licitada per les administracions públiques, la qual ha minvat ostensiblement degut a la caiguda d’ingressos present i futura que la crisi provoca i provocarà en el sector públic. Aquest tendeix a prioritzar despesa en sanitat, educació i serveis socials sempre que no arribi la futura ajuda europea, condicionada a un ritme molt lent per la prèvia tramitació de pressupostos, tràmits davant la Unió Europea i altres passos burocràtics diversos.
La part del sector de la construcció més productiva, que atén la demanda ordinària d’usuaris privats o empreses que renoven, reformen o fan inversions tangibles, sembla que de moment no ha patit tant el descens en l’activitat. Aquesta part del sector, bàsicament formada per pimes, també és la que cobreix la demanda pública destinada a petites millores constructives en educació, sanitat i serveis socials, juntament amb les millores que el sector privat de manera ordinària realitza. També és la part del sector de la construcció que més es va aprimar durant la crisi anterior de 2009 a 2012, així que l’oferta existent ja era de per si limitada abans de la present crisi de la Covid-19 2020-2021. El fet de l’escassetat d’oferta, sumat a una especialització en actuacions útils i necessàries, fa que la majoria de pimes del sector de la construcció encara estiguin resistint i tenint una certa normalitat en el seu funcionament… i per tant en els seus llocs de treball.
El mercat de nova construcció d’habitatges, que tant alimenta les pimes com les grans constructores, sembla que tampoc fa figa, i menys tenint present l’increment de la seva demanda degut a la reducció d’oferta de lloguer, caiguda en picat arran de l’aprovació de la nova llei regulatòria al respecte. També cal tenir present que el sector promotor també va patir una forta retallada en la crisi del 2012, així que l’oferta vigent s’ha ajustat força a les demandes del mercat pre-Covid.
A mitjà termini, tanmateix, si el sector de la construcció de les grans constructores no aixeca el cap, hi ha el perill que la minva d’activitat arrossegui a tota la construcció mateixa, però no sembla a priori un escenari gaire plausible, atesos els lobbys que imperen per la capital…
A mitjà termini, també hi ha el risc que la crisi de la Covid-19 vagi a més, que la vacuna i els tractaments triguin més del previst, que malgrat la vacuna hi hagi un enfonsament general, que es perdi també la propera temporada turística… i per tant tot plegat a finals de 2021 comenci a afectar moltíssim el consum, el sector financer i resta de sectors de l’economia. En aquest cas, evidentment el sector de la construcció no seria cap excepció i també notaria un decrement considerable de l’activitat.
