JORDI SALVAT
Torredembarra havia viscut un estiu de 1994 intens, culminat amb la inauguració oficial el 18 de setembre del passeig Marítim, una de les principals obres d’aquell primer mandat com a alcalde del convergent Santiago Segalà, que liderava un govern pentapartit amb ERC, PSC, PP i Esquerra Catalana —l’escissió d’ERC que havia liderat Joan Hortalà. Aquest singular pacte havia deixat Celestí Salort i el Grup d’Independents per Torredembarra (GIT) a l’oposició tot i ser el cap de llista més votat. El passeig Marítim, amb 1.600 metres de llargada, canviava totalment la façana costanera del municipi. S’hi havien invertit 250 milions de pessetes —poc més 1,5 milions d’euros—, aportats pel Ministeri d’Obres Públiques i el mateix Ajuntament. Tallaven la cinta les autoritats de l’època: el governador civil de Tarragona, Ramón Sánchez —llavors encara existia aquesta figura heretada del règim franquista, substituïda pocs anys després pel subdelegat del govern—; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, i el mateix alcalde Segalà. I ho feien acompanyats de dos infants amb el vestit típic català i sota l’atenta mirada del delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Josep Maldonado.
Aquell estiu va tenir lloc al bar musical NO SE la primera edició de Miss Torredembarra. Catorze joves torrenques aspiraven a un premi que es va emportar Loli Alcázar, una estudiant de 15 anys. A més de ser coronada amb aquest títol, va rebre 25.000 pessetes (150 euros) en metàl·lic, mentre que les dues dames d’honor es van emportar 15.000 i 10.000 pessetes respectivament. L’organització del certamen va anar a càrrec de Silvestre Morros i Josep Batlle. Les aspirants havien de ser residents a Torredembarra o els pobles veïns. La gala es va celebrar el 18 d’agost a partir de les onze de la nit i les candidates van fer dos desfilades en un jardí del NO SE ple de gom a gom: un amb les aspirants en banyador i l’altre, amb vestit de nit. El jurat avaluava “la bellesa corporal, l’elegància i la simpatia de cara al públic”. Qui formava el jurat? Doncs hi trobàvem Jordi Pérez, vicepresident de l’Associació d’Amics dels Balls de Saló; Joaquim Burrut, president del CIT de Torredembarra; Núria Gómez, presidenta del Grup de Dones de Torredembarra; Antonieta Agustí, perruquera; Francesc Aroca, amic i client del NO SE; Josep Maria Espina, propietari del Gimnàs Silver Gym; Marina Tagüeña, Miss Catalunya 1984, i Anabel Rojas, propietària del Saló de Bellesa Iris. Seria possible 25 anys després un certamen d’aquestes característiques?
Per altra banda, aquell mes de novembre s’havia enllestit una altra obra en un equipament municipal: la primera fase de l’ampliació i millora del cementiri municipal, amb un pressupost de poc més de 120.000 euros —20 milions de pessetes. El regidor d’Obres i Serveis, Joan Arpal, ja anunciava la intenció de l’Ajuntament de construir un tanatori municipal. L’equipament va tardar alguns anys a ser una realitat.
