REDACCIÓ – Creixell, 4/9/2020
Aquesta setmana, del 31 d’agost al 4 de setembre, ha tingut lloc a la urbanització Port-Romà de Creixell el rodatge de diverses escenes de la pel·lícula Las leyes de la frontera, basada en l’obra homònima de l’escriptor Javier Cercas, una furiosa història d’amor i desamor, d’impostures i violència, de lleialtats i traïcions, d’enigmes sense resoldre i venjances inesperades.
Les escenes s’han rodat a l’interior i exterior d’una de les cases de les anomenades antigues Botigues de Mar de Creixell, situades a l’avinguda de la platja del Port Rom à de Creixell i també a la platja creixellenca. Es tracta d’un fil ambientat als anys 80 i, per això, han rodat amb figurants vestits amb banyadors i para-sols de l’època.
Tot l’equip de muntadors, tècnics, figurants i actors han complert els protocols necessaris per evitar els contagis de la COVID-19. L’Ajuntament de Creixell ha col·laborat en les necessitats tècniques del rodatge tals com en la senyalització de la zona, enllumenat públic, permisos oficials, regulació del trànsit de la zona i altres.
Des de l’àrea de turisme de l’Ajuntament de Creixell, mostren la seva satisfacció amb què Creixell esdevingui un “municipi de rodatges pel que suposa una promoció turística afegida del municipi.” No és la primera vegada que Creixell i el Port-Romà serveixen com a plató d’un rodatge cinematogràfic. Fa uns anys ja s’hi van rodar diferents escenes de la pel·lícula La Teta i la Lluna del conegut cineasta Bigas Luna, ja desaparegut. També, fa un temps es van rodat a la platja de Creixell, diferents escenes del llargmetratge 100 metros, protagonitzada pels actors Dani Rovira i Karra Elejalde.
Sinopsi del film
A l’estiu de 1978, quan l’Estat espanyol no ha sortit encara del franquisme i no acaba d’entrar a la democràcia i les fronteres socials i morals semblen més poroses que mai, un adolescent anomenat Ignacio Cañas coneix per casualitat al Zarco i a la Tere, dos delinqüents de la seva edat, i aquesta trobada canviarà per sempre la seva vida. Trenta anys més tard, un escriptor rep l’encàrrec d’escriure un llibre sobre el Zarco, convertit per llavors en un mite de la delinqüència juvenil de la Transició, però el que l’escriptor acaba trobant no és la veritat concreta del Zarco, sinó una veritat imprevista i universal, que ens incumbeix a tots. Així, a través d’un relat que no concedeix un instant de treva, amagant la seva extraordinària complexitat sota una superfície transparent, la història esdevé una apassionada indagació sobre els límits de la nostra llibertat, sobre les motivacions inescrutables dels nostres actes i sobre la naturalesa inaprehensible de la veritat.
Foto: Una imatge de la urbanització Port-Romà, plató cinematogràfic aquesta setmana. / AJ. CREIXELL
