ALBERT JANSÀ
La revista Gaceta Ilustrada, amb una tirada de 140.000 exemplars, publicava l’1 d’octubre de 1978 un extens reportatge on s’assegurava que Jacques Chirac, l’expresident de França traspassat el passat 26 de setembre, era net de Rosalia Figuerola Ximenis, nascuda a Baix a Mar de Torredembarra. Jacques Chirac podria haver nascut el 6 de setembre de 1934 a Ablaña (Astúries) amb el nom de Santiago Cordero Marín i ser un dels milers de nens espanyols refugiats durant la Guerra Civil.
Segons relata un reportatge de la revista Gaceta Ilustrada, publicat l’1 d’octubre de 1978, mai l’ambaixada francesa va assegurar que aquesta història no fos certa. Però, quina vinculació tindria l’expresident de la República Francesa amb Baix a Mar, i especialment, amb la casa número 1 del carrer Comerç —avui número 6—, de Cal Man? Rosalia Figuerola Ximenis era filla de Baix a Mar, la germana petita del Rafel, el Joan (Man) i la Matilde.
Al barri pescador va conèixer un soldat carrabiner de l’Estat, de cognom Marín, destinat a la vigilància de la costa i a la persecució del contraban, destinat a la Torre, i amb qui es casaria per partir cap a Irun. La Rosalia i el Santiago van tenir una filla, la Isidra Marín Figuerola, una asturiana amb sang de Baix a Mar, cosina germana del Rafel Figuerola Aloi, veí precisament del número 6 del carrer Comerç, de “Cal Man”. És aquí on comença la història.
Segons explicava Isidra Marín a la revista Gaceta Ilustrada l’any 1978, Jacques Chirac era el seu fill petit Santiago —d’aquí el sobrenom de Santiaguín, que es va perdre durant el final de la Guerra Civil a la frontera francesa.
Quina Vinculació tindria l’expresident de la República Francesa amb la casa de “Cal Man” de Baix a Mar?
Avilés va ser una de les darreres ciutats asturianes que va resistir les tropes franquistes l’any 1937. Un cop ocupada pels colpistes, les dones i els infants van ser els primers a ser evacuats. La Isidra i els seus tres fills, Dimas, Manuel i Santiaguín, van embarcar en un vaixell anglès que els va portar a Bordeus; i des de la ciutat francesa cap a Torredembarra en tren, tal com detallava el germà mitjà, Manuel, a la Gaceta Ilustrada: “Como mi madre tenía família en Cataluña, nos llevaron en tren hasta Torredembarra, en Tarragona. Por aquella época mi padre por supuesto estaba en el frente y mi madre se puso a trabajar en una fábrica de hilaturas”.
Aquesta fàbrica era l’antiga SACE-Pirelli de Torredembarra, com explica el veí de Baix a Mar i cosí de la Isidra, Rafel Figuerola, conegut popularment com el Rafel de “Cal Man”, sobrenom de la casa actual número 6 del carrer Comerç del barri marítim. I és aquí, en aquesta casa, on la Isidra i els seus tres fills van passar els primers dies a la Torre. “Encara recordo quan la mare deia: em vaig fer un fart de rentar llençols amb aquella canalla!”, relata el Rafel amb la revista entre les mans.
Llavors els tres fills de la Isidra tenien nou, set i quatre anys respectivament. El Rafel, fill del Joan “Man” i la Victòria, va néixer el 24 de març de 1937, però no van coincidir mai en la convivència a casa, ja que un cop la Isidra es va posar a treballar a la SACE-Pirelli, els tres petits van ser ingressats en una colònia de la Creu Roja a Sitges, i més tard van ser traslladats al Pinar de Barcelona perquè patien una lesió ocular congènita amb la finalitat d’operar-los a la Ciutat Comtal. “Yo iba a verlos una vez a la semana. Un día el encargado de la fábrica donde trabajaba en Torredembarra me dijo que las cosas estaban muy revueltas y me invitó a que fuera en su coche a Sitges.
Al llegar me encontre la colonia con las puertas abiertas. Hacía una hora que se habían llevado los niños. La aviación estaba bombardeando sin parar”, destacava la Isidra. A partir d’aquest moment, la Isidra ja no va tornar a la Torre, sinó que va buscar els seus tres fills fins que va trobar els dos primers, el Dimas i el Manuel, a la frontera francesa en una de les cues d’infants que esperaven ser vacunats abans d’entrar al país gal. El petit, el Santiaguín, havia estat separat dels seus germans en el trasllat en autobusos i camions des del Pinar de Barcelona, que estava sent bombardejada pels franquistes, fins a França. “Fue en enero de 1939. El que primero se marchó fue el pequeño…
Dimas me dijo que iba en autobús, ‘vosotros en camiones. Os adelantó cerca de la frontera y os vio’. Dice que gritó: ‘¡Dimas! ¡Quiero ir con vosotros…!’. Y se echó a llorar pero nadie le hizo caso”, explicava la cosina del Rafel a la revista. Al Santiaguín ja no el van veure més. Els dos germans, Dimas i Manuel, van ser portats cap a Bèlgica, on també tenien família, però van tornar cap a Espanya arran de l’ocupació nazi i de la reclamació del seu pare, Santiago Cordero, un cop acabada la Guerra Civil.
Mai l’ambaixada francesa va assegurar que aquesta història no fos certa
No va ser fins al 15 de desembre de 1975 que la família Cordero Marín va obtenir la primera pista sobre el seugermà petit Santiaguín, presumptament Jacques Chirac. El fill gran de la Isidra, Dimas, va festejar amb una dona francesa que coneixia la situació del seu germà petit, i que, tot i la ruptura, hi mantenia una bona relació. Els va enviar una fotografia amb una nota al dors que hi posava: “Si està molt arrugada, passa-hi la planxa amb cura. Es diu Jacques Girac o Chirac, i crec que treballa al Ministeri de Sanitat.” Era el primer ministre francès, Jacques Chirac, anys més tard, president de la República Francesa.
Amb poca informació al respecte, el presumpte germà mitjà, Manuel Cordero, que segons explica el Rafel de “Cal Man” havia visitat en més d’una ocasió Torredembarra, i especialment les seves cosines Rafela i Rosalia Figuerola de Baix a Mar, amb qui es cartejaven, va buscar l’ajuda de la premsa internacional, però una trucada de l’administració francesa li va exigir que no furgués més en aquest assumpte, i que ja obtindria la resposta que buscava. Però mai la va trobar.
