CRÒNICA l El paradís perdut de l’Imma Vallmitjana ara és un còmic

JORDI SALVAT – Torredembarra, 30/7/2020

El confinament també ha tingut coses bones. I una és la incursió en el món del còmic de la reconeguda pintora torrenca Imma Vallmitjana, que ens ha sorprès amb la publicació de La extraordinaria aventura de Esther Williams y otras historias de la Calle Mayor. La presentació del llibre es va fer aquest dimecres, 29 de juliol, a La Traviesa i van acompanyar l’autora la directora de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, Ana Merino, i l’il·lustrador tarragoní Hugo Prades, a més d’una trentena de persones que no es van voler perdre un acte que ja s’intuïa que seria diferent, necessari podríem dir fins i tot en aquest estiu tan estrany.

L’Ana Merino va obrir l’acte definint el to d’aquesta obra de Vallmitjana com a “desimbolt i espatarrant”, com un “còmic on hi surten quadres”, i va animar als presents a comprar-lo i llegir-lo. Costa deu euros i en la primera edició s’han imprès 100 exemplars numerats. El podeu comprar a Els 4 Panxos i a La Traviesa. Hugo Prades va destacar en la seva intervenció que una pintora com l’Imma s’atreveixi a explicar la seva vida a través del còmic i va apuntar que l’obra és “un exercici per a un mateix per a curar-se de coses de la vida però també per fer riure els qui el llegeixin.” Fresca, directa, intuïtiva són adjectius que va fer servir l’il·lustrador tarragoní per a definir La extraordinaria aventura de Esther Williams y otras historias de la Calle Mayor i en va destacar també l’humor que s’hi respira. “Són històries que sinó s’expliquen es perden. És un enriquiment per al poble”, va concloure l’artista tarragoní.

L’Imma Vallmitjana va confessar que la idea de fer un còmic per explicar la seva infància i joventut al carrer Major de Torredembarra la tenia des de feia quinze o vint anys i els dos mesos de confinament li van servir per trobar el temps per convertir-la en realitat i autoeditar-la a través d’una petita impremta del barri de Gràcia de Barcelona. Va començar a treballar amb paper aquarel·la i va acabar descobrint les bondats pel paper cuixé, que li permetia corregir les errades sense haver de recórrer a un pot de tipex que va trobar per casa.

L’artista recorda els tres mesos que passava a Torredembarra amb els seus pares i els seus quatre germans com un “paradís”, el paradís perdut de què parla en la primera pàgina del llibre: “Estava nou mesos tancada en un pis de l’Eixample i anava a un cole de monges. L’estiu el passava en un poble preciós on els nens i nenes teníem una llibertat total. Fèiem coses que ara són impensables, com baixar a un pou que trobàvem anant al roquer, i mai ens va passar res.” Explica que als matins anaven a la platja i després de dinar jugaven al carrer fins a l’hora de sopar i va evocar l’olor de vi i garrofa que feia el poble al setembre, quan ja s’acostava el dia de carregar el cotxe i tornar a Barcelona. És un llibre on hi surten rates, gats -l’Esther Williams- i fins i tot fantasmes. Un univers molt especial.

“El protagonista del llibre és la casa dels meus avis al carrer Major de Torredembarra. Explico que la va comprar el besavi al 1900 i que cinc generacions de la família hem viscut allí o hem passat els estius. Hi ha alguna historia del avi, metge del poble o del meu pare i de nosaltres, cinc germans a finals dels anys cinquanta fins les últimes del 68 i de principi dels 80”, comentava l’autora, que va apuntar que aquest no serà el seu únic còmic. Sembla que li hagi agafat el gust.

Estem davant de les petites històries que formen la memòria d’un poble i en un format original i digerible per a tots els públics: el còmic. Però també és una oportunitat per reflexionar sobre l’evolució de Torredembarra i la degradació d’espais que abans havien estat plens de vida i d’esplendor. És el cas del carrer Major, un dels carrers més antics i amb més encís de Torredembarra, on fins al segle XVIII hi vivien les grans famílies torrenques i que més endavant, quan aquestes ja s’havien construït noves cases al carrer Nou -ara Antoni Roig- van seguir acollint famílies com les de l’Imma. Ara, en canvi, són masses els edificis deshabitats o altres en un mal estat de conservació. Com deia aquell… “reflexionem-hi”. I llegiu el còmic!

Foto: Una imatge de l’acte de presentació del llibre, que es va fer al Bluegrass La Traviesa. / J.S,

VOLS ACONSEGUIR GRATIS EL CÒMIC?

L’Imma Vallmitjana ens ha signat un exemplar del llibre. Per entrar en el sorteig del còmic, has d’enviar el teu nom i cognoms, DNI i telèfon de contacte a redaccio@TDBactualitat.cat.  Teniu temps fins el 5 de setembre.

 

Hemeroteca

Tweets recents

Share This