GUILLEM BARGALLÓ
El 30 d’abril ens va deixar l’avi Joan. Per alguns era el Bargalló de la Unió Deportiva Torredembarra, per d’altres el “recader”. Per molts era aquell senyor gran que prenia la fresca davant l’estació de la Torre.
L’avi va morir en plena pandèmia, després de dies sol al Cap Llevant, i ens va tocar dir-li adeu sense funeral, sense el suport dels més propers però amb desenes i desenes de missatges i trucades de molta gent. El Joan, tímid i silenciós com era, mai s’hauria imaginat la quantitat de persones que se l’estimaven. I, de retruc, gràcies a vosaltres, els familiars ens vam sentir més acompanyats que mai.
El Joan Bargalló era una de les cares d’aquella Torre d’abans. Una petita població on l’ofici es barrejava amb el cognom, on els favors es tornaven entre veïns i tothom es coneixia. De fet, l’avi no va fer res més que treballar. Amb la furgoneta i amb la UD Torredembarra. La seva manera de fer poble era el futbol. Temporada rere temporada. Era tal la importància de la UDT per l’avi, que fins i tot les vacances familiars depenien de la pilota. L’avi no volia anar mai a la ràdio perquè estava segur que ell no tenia res a explicar.
I així ens va deixar, sense fer soroll, enmig d’un confinament per no “molestar” ningú. I, com deia l’amic Lluís Juan, amb el seu adeu —com el de molts altres— la Torre d’abans ja és una mica més d’abans. O com m’agrada dir a mi: mentre Torredembarra es va fent gran, amb la mort de gent com l’avi Joan, la Torre cada cop és més petita.
PD: Això sí, segur que està la mar de content en saber que els torrencs Jordi Araus i Jordi Girol son els nous entrenadors de la UDT, amb Gerard Marsal de capità.
