EVA REMOLINA / AMIC – 22/12/2024
La vigorèxia és un trastorn de la salut mental caracteritzat per una preocupació obsessiva per augmentar la massa muscular i millorar l’aparença física. Tot i que no està reconeguda oficialment com un trastorn específic en el DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), s’associa a un desordre d’autoimatge i sovint comparteix característiques amb altres trastorns, com l’anorèxia nerviosa o el trastorn obsessivocompulsiu.
Les persones amb vigorèxia solen tenir una percepció distorsionada del seu propi cos. Encara que puguin tenir una massa muscular considerable, es veuen a si mateixes com dèbils o insuficientment musculades. Això les porta a dedicar hores excessives a l’entrenament físic, normalment amb focus en aixecament de pesos, i a seguir dietes molt estrictes amb alts continguts en proteïnes i suplements esportius.
La vigorèxia afecta més sovint homes, tot i que també pot aparèixer en dones, i sovint comença en l’adolescència o la joventut, èpoques en què l’autoestima i l’aparença física són especialment importants.
Els perills associats a la vigorèxia poden ser físics, psicològics i socials:
Físics:
L’ús excessiu de suplements proteics pot afectar la funció renal i hepàtica.
Alguns afectats poden recórrer a substàncies il·legals com els esteroides anabolitzants, amb efectes secundaris greus com hipertensió, dany hepàtic, problemes cardiovasculars o alteracions hormonals.
El sobreentrenament pot derivar en lesions musculars i articulars.
Psicològics:
Ansietat i depressió associades a la percepció negativa del propi cos.
Dependència emocional de l’entrenament i el control dietètic.
Socials:
Aïllament social, ja que moltes persones amb vigorèxia poden prioritzar el seu règim d’entrenament i dieta sobre les relacions personals o activitats socials.
El tractament de la vigorèxia sol requerir un enfocament multidisciplinari que pot incloure:
Teràpia psicològica: Particularment teràpia cognitivoconductual, per ajudar a reestructurar la percepció distorsionada del cos i gestionar l’ansietat.
Suport nutricional: Per corregir hàbits dietètics inadequats o excessius.
Intervenció mèdica: En casos on hi hagi ús de substàncies com esteroides o problemes físics derivats de l’excés d’entrenament.
Foto: GETTY IMAGES