TONI CABANILLAS
Em conec, ja de memòria i per força major, fins a la darrera esquerdeta de les parets de casa. No esperava un Sant Jordi així, però no per això l’arribada del dia 23 el farà menys Sant Jordi. És més, potser serà intel·ligent que entre tots fem una pensada conjunta i reinvertim l’espera hermètica en una oportunitat d’oxigenar-nos per dins. Llibres, contes, assajos. Què sé jo. Tot serà bo.
Em temo que, enguany, la plaça de les Monges tindrà el mateix moviment que les monges sense plaça. I ja em sap greu, i tant. Prenguem-nos la treva obligada com una excusa per descobrir-nos, per conèixer-nos, per trobar-nos i retrobar-nos: feina important per a la qual mai ens resta temps, ja sabeu. Perquè obrir un llibre és obrir un món, i ja diuen que encara no s’ha inventat manera més ràpida, econòmica ni lliure de viatjar.
Llegir cura, per molt que la lectura enguany hagi de ser confinada. I estimar cura, de manera que tota rosa que quedi sense regalar serà medicina perduda. Sant Jordi, l’ànima del nostre Sant Jordi, cura amb el simple fet d’esmentar- lo i enguany tornarà a rebrotar perquè no hi ha pandèmia ni tempesta que duri cent anys.
Amic lector, juga-ho a favor. Prova a llegir, prova a escriure, prova a pintar, prova a fer-te preguntes. Prova a tornar a començar. A imaginar, a intentar, a fer i a desfer. Si remeneu a l’arxiu descuidat i tendre de la memòria, recordareu que molt estranya és la història que no amagava alguna moralitat valuosa. Esforcem- nos a buscar-la, ens farà millors. Tot i que aquesta tasca sí que haurà de ser individual.
Aferrem-nos, doncs, al braç de la cultura. Cultivem-la, cuidem-la, perquè mai falla i perquè no existeix ni existirà altra font amb la virtut de fer-nos més lliures. Si una petita rondalla és capaç de matar any rere any el drac més temut del regne, què no podrà fer l’oceà d’històries que encara ens resta per descobrir? Una abraçada sincera (i confinada).
Salut i cultura, molta cultura!
