TRINI HUGUET
Soc de la generació de cristall, taxada en nombroses ocasions d’estar sobreprotegida pels seus pares o de ser massa fràgil. Molts ja passem de la vintena d’anys i les crisis sanitàries, polítiques, climàtiques o econòmiques ens han marcat. A la Torre, el procés de passar de ser major d’edat a adults joves ha estat acompanyat pel TDB Actualitat que ha seguit durant 5 anys l’actualitat del municipi.
La covid va ser la crisi que va marcar un abans i un després, va implicar: confinament, restriccions, nous hàbits, vacunacions i sobretot, perdre a moltes persones que van fer-nos més reservats i curosos per cuidar a la gent del nostre entorn. Aquest lustre també l’han acompanyat desastres climàtics o naturals, com la dana, de fa pocs dies, al País Valencià. Allí els joves han demostrat que no són tan fràgils com alguns pensen i que saben estar a l’altura de moments adversos.
La inestabilitat d’aquests anys també s’ha vist en la política. Eleccions anticipades, els judicis del procés, el Catalangate, la retirada de revistes infantils en català a Borriana, etc. Són algunes de les coses que han creat desencís, polarització i crispació. A més, s’han vist deteriorats drets socials i el cost de vida cada vegada és més alt. La generació de vidre ha de compartir pis perquè la gran majoria, en poblacions de costa com la Torre, són lloguers temporals o no se’ls poden permetre per la inflació de la llum, el gas, els aliments…
Una crisi implica que el sistema trontolla o falla per diversos motius i que hi ha d’haver canvis. Des de demanar als països més implicació per aturar guerres com la d’Ucraïna o el genocidi de Gaza, a alçar la veu per denunciar abusos sexuals i que la vergonya la passi l’agressor i no la víctima, com en els casos de la Gisèle Pelicot, la Jennifer Hermoso o les denúncies contra l’Íñigo Errejón. Un dels responsables d’aquests passos han estat els joves, la generació de cristall.
