ANTONI BATISTA
Un dels grans ideòlegs de la comunicació, el professor Marshall McLuhan, va profetitzar l’aldea global o veïnatge universal que ara ha superat amb escreix les seves previsions. Comprem a les mateixes grans superfícies aquí que al Canadà –per dir d’on era McLuhan–, mengem i prenem cafè a restaurants i bars clònics per franquícia, i a tot arreu d’aquests grans mons que ja no sabem si exporten o importen roba, paguem amb la mateixa moneda i ens vestim igual amb tall del senyor Levi Strauss o de del senyor Amancio Ortega.
En aquest àmbit d’àmbits, el periodisme mira amb llarga-vistes i busca notícies de pas universal per a lectors que passegen per la mateixa rambla independentment d’on sigui: la Vella o la Nova de Tarragona; la de les Flors de Barcelona; les de Figueres o Manresa o… El periodisme actual dels mitjans d’abast nacional prescindeix de les notícies locals, doncs, i a vegades més val, perquè quan una notícia local “salta” a nacional acostuma a ser per a un succés o un episodi desagradable de la crònica del lamentablement tan habitual del crim de la violència de gènere.
Però la importància de les notícies locals és tan inversament proporcional a un postulat interès general com directament proporcional a l’interès dels habitants dels ecosistemes que queden per sota de les capitalitats i de les àrees metropolitanes i districtes federals. En aquest context, les noticies locals tenen el mateix interès que les generals, i per això, més que ens calen, són imprescindibles, les capçaleres com TDB Actualitat. En les notícies de kilòmetre cero, l’alcalde te un poder proporcional al del president del govern en el món global i l’ajuntament pot tocar més els nassos que la Cambra dels Comuns o el quarter general europeu de Brussel·les.
Al costat, però, de les grans decisions d’urbanisme, educació i sanitat, trànsit, salubritat i brossa, aigua, medi ambient, festes majors i menors… Hi ha la tafaneria que resulta que també té interès informatiu, com el té en els mitjans d’àmbits nacionals, amb l’avantatge que, en un poble, al “famós” el podem abordar pel carrer o trobar-lo a la botiga… A la botiga de kilòmetre cero que s’anunciarà al mitjà amb una publicitat que és molt útil per als veïns i ajuda a sufragar la publicació.
Però per a trobar el punt d’equilibri entre el centrífug i el centrípet, cal un director del mitjà que tracti el local sense perdre la perspectiva global. Un bon periodista, en aquest cas, un excel·lent periodista com Jordi Salvat, amb experiència en mitjans generalistes i nacionals, capaç de valorar en aquestes dimensions què és un titular d’interès i què, per molt que ens mirem al microscopi, no seria res més que mirar-nos el melic.
Aguantar cinc anys una publicació de qualitat com TDB Actualitat és un altre dels seus mèrits. A la vila on va néixer Joan Mañé i Flaquer, un dels inventors del periodisme modern.
