FÀTIMA KOUBEI
—T’estimo —va dir ell mentre l’observava.
Va ser amor a primera vista. Es va enamorar en destapar-li la cara. Es veia tan bonica i intel·ligent que no va poder evitar plantar-li un petó. De sobte, destruint tot el romanç, la veu d’un home va ressonar darrere seu.
—Una altra vegada tu? Maleït siguis! Trucarem a la policia!
Espantat per l’amenaça de l’home, l’Àlex va deixar anar el cadàver i va sortir corrents d’aquell dipòsit de cadàvers. El cor li bategava desbocat mentre corria pels carrers estrets de Pequín. La nit ’embolicava amb el mantell fosc, però encara podia sentir els ulls acusadors clavats a l’esquena. No es podia permetre ser atrapat. No aquesta vegada.
Mentre s’endinsava en els carrerons tortuosos, la seva ment s’omplia de pensaments frenètics. Com havia arribat a aquesta situació? Com havia acabat ell, un simple estudiant d’intercanvi, involucrat en un assassinat a la Xina?
Va recordar el moment en què havia conegut la dona bellíssima en aquella festa clandestina. Captivat pel seu encant i misteri, no va esperar trobar-se mai amb el seu cos sense vida aquella mateixa nit.
Amb la determinació com a única companya, l’Àlex es va endinsar més profundament en els carrerons foscos de Pequín. Les ombres dansaven al seu voltant mentre els edificis alçaven els seus alts murs com a sentinelles silents. A mesura que avançava, els seus pensaments es barrejaven amb la inquietud que l’envaïa. Qui era
realment aquella dona? I per què li havia captivat tant la seva bellesa? Les preguntes giraven en la seva ment com un cicló, sense donar-li treva.
L’Àlex va continuar corrent, el ritme dels seus passos marcant el compàs del seu pensament febril. Es va adonar que havia de trobar respostes ràpidament, abans que la policia l’atrapés o que els secrets que envoltaven aquella misteriosa dona s’esvaïssin amb ella.
El seu cor bategava amb força, no només per la por de ser capturat, sinó també per la necessitat de descobrir la veritat. La nit semblava tancar-se al seu voltant, envoltant-lo amb una obscuritat que només augmentava la seva angoixa.
Finalment, va arribar a un carreró sense sortida. Amb els pulmons cremant i la respiració
entretallada, es va aturar, mirant al voltant amb desesperació. No podia seguir corrent sense direcció, necessitava un pla.
Va recordar el número de telèfon que la dona li havia donat aquella nit a la festa clandestina. Sense saber què podria descobrir, va treure el mòbil i va trucar-li, esperant desesperadament que respongués, que no fos ella el cadàver que havia vist. Després de diversos tocs, una veu va respondre. Era ella. La seva veu era tan encantadora com la recordava, però ara hi havia una nota de preocupació.
—Àlex, què passa? Per què em truques a aquesta hora? — va dir, plena d’ansietat.
—Necessites explicacions? —va preguntar ell amb veu tremolosa—. Si el teu cos és a una morgue i jo puc parlar amb tu… saps què significa?
—Sí, t’he estat esperant des del dia que et vaig conèixer.
—Que jo soc tan mort com tu. Vet aquí un parell de fantasmes.
Imatge: VÍCTOR CENTELLES
II Premi de Relats Juvenils de Misteri JORDI TIÑENA del Festival de novel·la criminal Creixel.Crims – Guanyadora de la Categoria Batxillerat
