JOAN MARTÍ
Dia 3 de setembre. Dimarts. Fot un aiguat al matí. Seguici infantil matinal suspès. L’Ajuntament reprograma l’actuació de la Meravella, que es farà al Casal. Incertesa sobre l’actuació de les Gitanes i dels grups musicals i DJ de la nit. El meteocat diu que sí. Visca la revolució! I la festa! Mentre reflexiono sobre l’estiu que s’esmuny com cada any per la Festa Major, veig per la tele, la nostra, que el Luna Rossa, el principal candidat per discutir-li la copa Amèrica al New Team Zealand, també és de Sicília, com la Santa. Aquí la competició no té una gran tirada. No és el Barça, per entendre’ns. Però hi ha països, com Nova Zelanda, els kiwis, en què els monocascos voladors, els F1 de la vela, aixequen passions.
Sigui com vulgui, a nivell informatiu local, a banda dels assassinats i de la detenció d’una empresària de l’hosteleria a Baix a Mar, el tema del tema de l’estiu ha estat la polèmica sobre la platja de gossos, que ells sí que tenen dutxa, no fos cas que embrutessin a casa com ho fan pels carrers (culpa dels amos, evidentment), i de la tintorera, que va treure l’aleta coincidint amb els primers actes de Santa Rosalia. Gràcies a Déu, l’esqual no va mossegar cap turista. Ni cap gos.
A nivell, global, això sí, serà recordat com l’estiu de la pinya. Fins ara fruita icònica dels que fan règim emparentat amb la carxofa, ha esdevingut un emblema de les relacions humanes. Posar la pinya cap per avall al carro, vol dir, diuen, que la persona en qüestió està oberta a una relació ocasional plena de pinya i luxúria. Sempre que, segons la depravada normativa, la passegi per la secció de vins, la zona prescrita pel marro. El rovell de l’ou dels preliminars. Simplement genial. Un divertimento que situa la llista de la compra al nivell d’activitats que estimulen les relacions humanes com el sortir a fumar i destripar els polítics, passejar el gos o dur-lo a la platja -Torredembarra esdevindrà un destí caní per excel·lència-, i que ha servit de màrqueting encobert al supermercat en qüestió. Es veu que a Bilbao, la voràgine de libido ha provocat que alguns empleats n’hagin quedat fins al capdamunt havent d’exercir de guàrdies urbans per contenir els xocs de carros testosterònics i androgènics i hagin posat el crit al cel. Una plaga, vaja. Si Santa Rosalia aixequés el cap….
