Una bona persona, un bon alcalde. Jordi Llopart (1957-2024)

MARIBEL PÉREZ FONTANILLAS

El passat divendres 12 de juliol al vespre ens va deixar el Jordi Llopart i Senent, regidor de Cultura, Esports i Turisme des de l’inici d’aquesta legislatura, regidor del nostre Ajuntament des del 1997 i alcalde de Creixell durant un període de temps entre els anys 2003-2004 i des del juny del 2011 al juny de 2023, durant tres mandats consecutius.

Des del primer moment en què es va saber la notícia molts mitjans de comunicació se’n van fer ressò i tant a les dependències municipals com directament a la seva família i amics no paraven d’arribar missatges de condol, uns missatges que en cap cas van ser només una comunicació protocol·lària, eren missatges plens de tristor i  amarats de sinceritat…Perquè el condol que rebíem no era pel càrrec actual del Jordi o pels seus 12 anys com alcalde, les paraules que des de molts indrets ens arribaven eren pel Jordi com a persona, pel seu tarannà humil i conciliador, per la seva manera de fer, propera a tothom, per la seva voluntat de servei a la comunitat , per la seva manca de prejudicis, per saber escoltar les persones, per la seva perseverança en treure Creixell del forat, pel seu esforç constant en fer del nostre municipi un lloc on tothom pogués donar resposta a les seves inquietuds i viure amb la tranquil·litat necessària per formar una societat cohesionada.

Sabia perfectament que un poble no pot mirar cap endavant si no trenca les barreres que sovint ens posem nosaltres mateixos, ja sigui per condicions socials, d’origen o d’identitat. Per a ell cada creixellenc tenia el seu lloc al municipi en igualtat de condicions i així ho demostrava en les seves accions com alcalde i molt abans de ser-ho, com a persona activa en diferents entitats del municipi, sobre tot amb les relacionades amb l’ensenyament, la cultura i el jovent.

Així el vaig conèixer fa 30 anys, sense tenir cap càrrec però al peu del canó i lluitant pels drets  dels més febles socialment i que massa sovint no tenen veu pròpia. En una escola rural i amb pocs alumnes com era l’escola de Creixell, el vaig veure lluitar pels nens i les seves famílies i aconseguir més recursos materials i humans. I amb la mateixa intensitat va treballar pels alumnes que marxaven cap a Torredembarra a començar l’ESO, posant-se al costat del professorat i ajudant-los en tot el possible. El Jordi mai veia el món a trossos, tots hi érem dins i si no ho fèiem entre tots no aconseguiríem res. Quanta raó tenia i en quants àmbits es podria aplicar  ! Una manera de fer que sempre formarà part de nosaltres.

Recordo quan col·laborava en  Festival de Nadal de l’escola o la Cavalcada de Reis, sempre ajudant ses majestats a repartir la seva màgia per les cases de Creixell o amb el grup de teatre La Girola o amb l’agermanament amb Vorey-sûr-Arzon i Saint Vincent, els viatges escolars a França i dels alumne francesos a Creixell…Recordo la teva expressió quan vas veure com molts d’aquests nens i nenes, que no havien vist mai el mar es llençaven a l’aigua…La seva alegria era la teva !

Vivències que queden per sempre en el record dels que l’hem conegut i acompanyat en el seu camí de vida o millor dit ‘Camins’  que han arribat a molts llocs i a moltes persones.

Després de compartir aquests records, ho tinc clar, sempre ho he pensat : el Jordi va ser un bon alcalde perquè era una bona persona.

Gràcies per tot Jordi !

Hemeroteca

Tweets recents

Share This