RUTH TROYANO
S’esperaven pluges però en cap cas una pedregada com la de finals d’abril. A Horta Blanch els ha deixat pocs cultius intactes, malgrat els hivernacles. Han vist perdre les bledes, el julivert i part de les pebroteres. Estan situats a la finca de La Rasa, a Altafulla, on anys enrere hi havia plantada vinya. El gest de cuidar la terra ve de lluny; s’hi havien dedicat els avis al Pla de Tamarit, després els fills – els germans Jordi i Joan Albert – a La Fasina i recentment s’hi ha sumat la néta. Laura Blanch és la tercera generació i decideix apostar pel projecte familiar el 2019, després d’haver-se dedicat al món del màrqueting i la moda. “L’agricultura o la sents o no t’hi poses. Començar de zero costa molt”, reconeix. “És evident que el vincle emocional va fer tirar-me a la piscina, perquè jo vinc de la gestió, de la imatge, d’una estructura empresarial diferent, de coordinar equips i quan vaig arribar aquí, reconec que en sabia poc. N’he après molt del pare amb qui sempre he tingut un vincle estret, però em queden per aprendre moltes coses”.
Jordi Blanch, pare i pagès, interromp l’entrevista per donar-li un grapat de mongetes. “No n’havíem conreat mai!”, exclama ella. Les agafa i les mira amb il·lusió. A Horta Blanch fan producció integrada, agricultura sostenible albirant sempre les últimes innovacions per produir aliments de millor qualitat. Han passat de dedicar-se a uns pocs cultius – tomàquet, rave, calçot, carxofa i pebrot – a explorar tot l’univers de l’horta: albergínies, carabassó, cogombre, carabassa, julivert, espigalls, col kale, bledes, cebes tendres, espinacs i aviat també porros i pastanagues, a més d’enciams, cols i bròquils. “He vist que l’agricultura no es quantifica i el que he fet en aquests anys és optimitzar, racionalitzar, fer una bona comercialització i comunicació”, explica Laura Blanch.
“Vivim al Mediterrani, tenim el clima a favor, els dies que fa fred són pocs, ens servim dels hivernacles, per tant, el gran risc és vendre”, adverteix. Horta Blanch ho fa a la botiga pròpia d’Altafulla i al supermercat Caprabo, a Mercabarna i al Mercat del Camp. Quan és temporada de calçots també venen a la central de Caprabo. “El producte que fem és la història que té. T’emportes a taula tota la nostra dedicació i un control de traçabilitat molt exigent”, ressalta Laura Blanch. Parla amb entusiasme de les deu varietats de tomàquet que cultiven en hivernacles; les tomaqueres estan lligades amb fils enlloc de canyes perquè siguin més flexibles i lliures en el procés de créixer. Ara s’estan formant i la flor les adorna. “El pagès no sap delegar. Crec que en el sector agrari fa falta fer equip, la unió dona valor al que fem. Evidentment que m’agrada ser al camp, collint calçots, raves, juliverts, bledes… Ho sé fer tot, però he d’empènyer l’empresa i l’he de supervisar també”, justifica.
La seva és una horta compromesa socialment i ambiental. Tenen en ment reprendre a l’estiu les visites amb tast a les tomaqueres i són escenari regularment de les espigolades que promou l’entitat Espigoladors per donar una segona vida als aliments que ells ja no cullen i lliurar-los a entitats socials. Quan s’arriba a La Rasa entre murs de pedra seca i oliveres, es pressent que hi ha un oasi de terra cultivada que també acull. Aquest any han guanyat el primer premi al concurs de cultivadors de calçots a la Gran Festa de la Calçotada de Valls. Sembla que es tanqui el cercle. El van començar a conrear a Altafulla per a consum propi quan encara no es coneixia i perquè l’àvia Paquita Guasch ho era, de Valls. De calçots, a Horta Blanch també en preparen de cuits i els venen a la botiga.
Foto: Laura Blanch collint tomàquets cherry a La Rasa. / FRANCISCA SÁNCHEZ TERRERO
