RUTH TROYANO
No és únicament pel seu valor nutricional, que també, sinó per tot el que implica de conservació mediambiental. El garrofer és un arbre resilient, té un alt grau de rebrot quan hi ha incendis, està ben arrelat i en llocs en perill de desertificació en planten perquè necessita poca aigua. També actua de protector davant del foc”. Clara Martin és l’ànima de Menjamiques, una filòloga catalana nascuda al barri de Sants de Barcelona que des de fa 10 anys habita l’Alt Camp, en el tram intermedi de les Terres del Gaià. Les intoleràncies alimentàries la van fer fixar-se en la garrofa com a substituta de la xocolata i el seu projecte amb seu a Bràfim no ha fet més que donar-li valor a un cultiu que durant molts anys ha estat menystingut. “Vaig començar a elaborar crema per necessitat pròpia, però a mida que la coneixes, te’n meravelles. Té tantes possibilitats. De fet sempre em pregunto com és que hi ha tantes poques persones treballant-la. L’arc Mediterrani és dels primers productors mundials però quan visites qualsevol forn, pastisseria o restaurant del país, no n’hi ha. No em deixa de sorprendre. És com ser a Noruega i no trobar salmó”, es lamenta.
El seu idil·li professional amb la garrofa comença amb el treball de final de grau de producció agroecològica. “Com n’elaborava per a mi, els companys de classe em van animar a projectar la creació d’una empresa”, diu. I així comença l’aventura de Menjamiques, “un projecte gastroetnobotànic, de recuperació de plantes autòctones, oblidades i/o menystingudes”. “Els avis tenien un mas a Sants i venien les seves verdures al Born. Crec que aquest és el rerefons del que estic fent ara. En acabar Filologia Catalana, vaig fer de professora d’adults, també recerca universitària, però després de ser voluntària en un projecte agroecològic arreu de Catalunya durant un any i mig, em vaig instal·lar al Camp de Tarragona i vam fer de masovers amb el meu company”, sintetitza Clara Martin. És aquí on reforça el seu vincle amb el paisatge mediterrani. “Vaig ser un any al viver de Conca Activa, a Montblanc, però després vaig tenir un petit obrador propi. Des de novembre de 2023 sóc a La Brostada, que és l’únic obrador cooperatiu que hi ha al Camp de Tarragona. Hem estat tres anys definint el projecte i ara ja és una realitat”, diu amb satisfacció. “Sóc sòcia cooperativista. Compartim espai, fem xarxa, junts podem plantejar-nos inversions més fortes. El projecte és recent i tendre però la nostra voluntat és poder transformar i mostrar els nostres aliments i donar servei a tercers per gestionar la seva matèria primera, per exemple, qui tingui un camp de figueres i no sàpiga què fer-ne”, resumeix. “La Brostada no és només un obrador, també tenim un punt de venta físic amb els productes dels socis fundacionals, els nostres, els de Fruits del Gaià i Soca-Rel, però també d’altres productors afins com Dasca Vives, Terra i Vent, Els Corremarges, Aresta, Tres Cadires… Som un aparador agroecològic del Camp de Tarragona i del paisatge de secà de l’Alt Camp. També oferim un servei de coworking rural”, comenta.
La crema de garrofa va ser la seva primera creació. “Feta amb ametlles i avellanes torrades, oli d’oliva verge extra, un punt de mel i garrofa. Sense conservants ni colorants, per tant, lliure de gluten, làctics, sucres refinats o oli de palma”, indica. Però també comercialitza trufes, allioli i licor de garrofes, dolç d’avellana i ametlla, entre d’altres. “Amb l’obrador i la cuina nova de La Brostada se’ns obren possibilitats. Podem contemplar l’elaboració d’altres productes, però també podem enfortir la vessant de divulgació. La idea és fer tallers sobre plantes de marge, cuina sostenible, aprofitament d’aliments…”, apunta. Un espai més on prendre consciència del moment transcendental que viu la pagesia: “Hem d’explicar més encara que si volem paisatges sans i vius, cal consumir el que elaboren els nostres veïns perquè sinó haurem de plegar”, afirma Clara Martin. “Jo no vaig al supermercat. La Brostada té de tot i la carn i el pa es demanen per encàrrec. És qüestió de pensar i planificar-se. No és complicat. Sense sortir de Bràfim, podem alimentar-nos.
Foto: Clara Martin és l’ànima de Menjamiques, que vol donar valor a la garrofa. / IRENE MARGALEF
