JORDI SALVAT
Vale Pino (Torredembarra, 1978) va liderar per segon cop la candidatura el PSC en les darreres eleccions locals i va acaronar la victòria. Va quedar a només 115 vots d’Esquerra. Després del pacte amb republicans i Junts, Pino ha assumit la primera tinença d’alcaldia i a partir del juny vinent es convertirà en alcalde de Torredembarra. Ho serà durant dos anys.
Com han estat aquests primers mesos de govern?
Intensos. Primer amb la Festa del Quadre i després Santa Rosalia, amb molta gent de vacances, és veritat que vas aterrant a mitges.
La sensació és que han fet molta feina interna i poca externa per encaixar aquest nou govern tan ampli.
Evidentment. Hi ha molts regidors que son nous. Els que no ho som entrem a regidories que ara són diferents i vols posar-hi la teva visió i veure quines mesures impulses per fer-te-la teva i que doni els seus fruits.
Ja va governar del 2015 al 2019. Com ha trobat l’Ajuntament després de quatre anys a l’oposició?
Moltes coses ja les veiem des de l’oposició. No hi ha hagut grans sorpreses. Sabíem que la Relació de Llocs de Treball (RLT) ha creat problemes i que alguns s’han d’acabar de resoldre. En campanya, ja dèiem que, a nivell pressupostari, Torredembarra patiria perquè els darrers pressupostos es van fer amb part del romanent. Sabíem que ens tocaria gestionar una Torredembarra que té diverses saturacions.
Costarà d’elaborar el pressupost municipal de 2024?
Evidentment. Però hi ha moltes més coses. Torredembarra està exercint una capitalitat que ens menja. Aquesta necessitat de donar més serveis perquè ens fem més grans i ve gent que fa servir la Torre per a diferents serveis provoca que, amb els mitjans que tenim, cada cop patim més. Un solució, entre moltes altres, seria passar els 20.000 habitants. Ara estem a 18.000. Seria molt important arribar als 20.000 habitants per poder dimensionar les necessitats que tenim, de serveis i de pressupost.
Es plantegen impulsar mesures des de l’Ajuntament per arribar abans als 20.000 habitants?
Hem parlat amb la regidoria de Comunicació per a mirar-ho. És cert que durant la pandèmia vam notar un increment del cens molt important, però hi ha aquesta tendència a no empadronar-se al lloc on es resideix, per diverses qüestions, Hem d’aconseguir que la gent prengui consciència de la necessitat que la gent que viu aquí s’empadroni i poder percebre així les aportacions de l’Estat i dimensionar els serveis.
Aquest estiu Torredembarra, a nivell de mobilitat, ha fregat el col·lapse o potser hi ha arribat alguns dies.
Potser és puntual o no tant. Si mirem els nostres carrers, cada cop hi ha més trànsit rodat. Aquesta visió de poble està canviant. Com deia abans, hi ha molta gent dels pobles del voltant que venen a fer vida aquí i tot això conflueix als carrers de la Torre i veiem això. Hem de reivindicar aquesta capitalitat, ara més real que mai. I ho hem de fer a la Diputació, la Generalitat i l’Estat. Ens comencem a col·lapsar perquè hem de donar serveis als que no són residents.
El que hem vist a la plaça Catalunya, restringint el trànsit a residents, es pot veure en altres punts del municipi?
La plaça Catalunya, que va començar el govern on érem nosaltres, no va ser dissenyada per ser tancada. El govern d’ERC veu que, un cop fetes les obres, s’ha creat una harmonia a la plaça i valia la pena fer la prova de veure si podíem suportar aquest tancament. S’ha vist que no hi ha la tecnologia necessària per fer-ho i hem vist col·lapses amb els contenidors, en les entrades en alguns carrers. Tenim temps d’implantar aquesta tecnologia que ens permeti controlar més l’accés, però no ho podrem fer a mitges perquè estàvem generant molts problemes.
Una zona on hi ha molts problemes en la circulació i aparcament és Baix a Mar. Que es pot fer per a solucionar-ho?
És veritat que allí tenim un problema, sobretot amb la gent que hi viu. Es forma un col·lapse bastant insuportable i hem de buscar la manera d’evitar-ho. Hi ha algun projecte d’aparcament per a residents. Hem de parlar amb veïns i restauradors però sobretot pensant en el qui hi viu.
Quan començarem a veure una millora evident en la neteja de Torredembarra.
Hem vist ja una millora amb el contracte de la recollida de la brossa. És una millora cara i amb això hi està treballant el Raúl García. I en la neteja viària estem analitzant les diferents opcions i serveis que podem donar en un futur. És un problema global i que hi ha un canvi de tendència en les empreses i, així com en el passat s’anava a una privatització, ara les empreses es volen desfer dels contractes de neteja viària perquè ara altres serveis els donen més negoci. Ens trobem amb incompliments que una població no es pot permetre. Els encorsetaments dels contractes perjudiquen molts cops el servei.
Podem anar cap a la remunicipalització d’alguns serveis?
Sí. Hi ha subrogació dels treballadors i el servei no es pot agafar al 100%, perquè es necessiten uns centres, com el de transferència de residus, però hi ha na sentència judicial que hem d’estudiar com definir-ho.
Hi ha projectes que continuen aturats, com el teatre o l’antic escorxador.
En aquest mandat evitarem que caigui l’escorxador. També hem d’aprendre una mica anar a plorar. Hi ha regidors del passat que ho feien molt bé. Hem de picar moltes portes. I la porta que picaré serà la del Teatre-auditori. No només l’hem d’acabar sinó després donar-li un contingut i seria molt bo fer-ho tot junts. L’Ajuntament no ho podrà fer sol i necessitarà col·laboració.
Ha passat un any llarg de la consulta sobre el futur del Bloc de Baix a Mar. Hi veurem aviat l’escultura de l’Alfa i Omega?
Torredembarra va decidir una cosa i s’ha de respectar. Però al meu cap hi ha moltes prioritats i també en els companys de govern. No dic que no es faci, però en aquests dies que hem aterrat no ha estat una prioritat que fer amb l’Alfa i Omega.
Tornem als dies posteriors a les darreres eleccions municipals. En algun moment va veure que podia ser alcalde quatre anys?
Jo volia ser alcalde i vull ser alcalde, però des que vaig entrar en política sabia que no ho seria a qualsevol preu. És cert que vaig poder ser alcalde el juny passat i agraeixo que hi ha gent que em va fer confiança, però allò no podia ser estable. Torredembarra necessita durant els popers anys governs estables i no podem dependre de pactes que un sol regidor pugui trencar, cosa que ha passat en el passat. I això em tenia més obsessionat que ser alcalde. El PSC i ERC vam fer la renúncia més generosa: un govern estable i cap dels dos tindrà l’alcaldia quatre anys.
Què li va faltar al PSC en aquella campanya per quedar primer?
Potser em va faltar explicar coses que no podria fer per aconseguir 115 vots. Potser si hagués dit més barbaritats els hagués aconseguit. Igual que estava obsessionat amb l’estabilitat també ho estava amb no enganyar ningú. Potser no vam estar prou en contacte amb la gent. Els resultats del PSC van ser molt bons, històrics, però la gent potser no volia un canvi absolut i radical a la Torre.
Ara tenim un govern molt ampli a la Torre, de tretze regidors, amb Junts, que no és necessari per la majoria absoluta. Per què?
Perquè Torredembarra s’està fent molt gran, perquè necessita gent al govern. I durant la negociació vam veure que Junts, amb els dos regidors preparats i amb ganes, connectats amb les entitats, volien apostar per l’estabilitat i un treball per la Torre. Els havíem de tancar la porta per unes ideologies que a Torredembarra al final no tindrien sentit? Aquest pot ser un govern molt bo per la Torre en el moment que estem vivint.
Ho notarà molt la gent quan hi hagi el canvi d’alcaldia el juny vinent?
No ho crec des del punt de vista del rumb del govern, perquè el marquem els tretze regidors i el continuarem marcant els tretze. Ara, l’Eduard (Rovira) som persones diferents i seran dues maneres diferents de presidir el consistori. De moment és un govern en què hi estic molt còmode. Tenim molt clar quin és l’objectiu i no ens mirem de reüll, que crec que va ser la clau del 2015 al 2019.
El 2026 hi haurà un segon canvi d’alcalde. Pot complicar-se la cosa amb l’horitzó electoral al cap d’un any?
Potser no soc un gran analista polític, però la relació entre nosaltres, ho dubto molt. El que molta gent em diu és que si ERC té el darrer any d’alcaldia semblarà que tot ho han fet ells… Jo no vull fer aquesta lectura. El que hem de fer és veure fins on podem impulsar la Torre i serà un mèrit o no del conjunt.
És regidor de platges i li volia preguntar pel futur del Club Marítim Torredembarra. Es pot salvar la nau, afectada per la Llei de Costes?
Tots els que podem fer alguna cosa ho hem intentat i crec sincerament que no. S’han fet algunes gestions per mantenir la seu, però la nau està afectadíssima per la Llei de Costes.
I el Pont de Clarà, afectat també per la Llei de Costes, anirà a terra?
Possiblement. El pont està afectat. I suposo que la llei és igual per tothom.
Parlem una mica més de platges. Es pot ampliar l’horari de salvament i socorrisme?
No soc molt partidari de tenir diferents temporades, amb serveis i socorristes que entren i surten. La meva idea és anar cap a un servei més integral en tot. És cert que la temporada cada cop és més llarga. Serà car? Sí, ho serà. I ho hem de quantificar. Hem de buscar recursos.
I de sorra, n’anirà més cap a Altafulla?
Sí, tantes vegades com vulguin. El problema es qui la paga. No s’hauria d’estar traient de la platja, sinó del mar. S’ha de drenar i fer-ho amb els pressuposts de la concessió del port. La darrera vegada que s’ha retirat sorra ha quedat com ha quedat, amb un toll al mig, i hi hem hagut d’anar amb la brigada. Hem de seure tots, inclòs Costes, per veure com ho hem de fer perquè ens afecti el més mínim. Tenim molta sorra, però que se l’emportin com toca, de dins del mar.
Foto: Vale Pino, actual primer tinent d’alcalde de Torredembarra, en el parc de Frederica Montseny. / CAROL CUBOTA