JORDI SALVAT
Aquest estiu tenim la percepció que vivim enmig d’una epidèmia d’ofegaments a les platges catalanes. Torredembarra i el Baix Gaià no hem estat una excepció i també hem hagut de lamentar morts a les nostres platges. De tipologies d’ofegaments n’hi ha diferents. Des d’indisposicions fatals a l’aigua a actituds temeràries de banyistes. El resultat és el mateix: una vida menys. I una xifra més en aquest rànquing funest.
Cal augmentar la presència de socorristes a la platja i allargar la seva presència diuen alguns. Possiblement tenen raó, però això significa més despesa per part dels Ajuntaments, que són els qui tenen la competència. Aquesta temporada, l’Ajuntament de Torredembarra ha allargat una mica al servei de socorrisme a la platja del Canyadell i el de Tarragona, davant de l’allau d’ofegaments, ha ampliat una hora el servei, fins a les vuit del vespre.
Però no tot ho hem de fiar a què “Papa” Ajuntament vetlli per nosaltres i gasti més divers -que també són nostres- omplint de socorristes les platges durant tot el dia, sinó que caldria recuperar el respecte a la natura. De la mateixa manera que no es pot anar amb xancletes i sense roba d’abric a pujar un cim -encara hi ha una minoria d’individus que ho fa-,és necessari protegir-se quan es va a la platja i entrar a l’aigua amb prudència. Ara resulta que allò que ens deien els pares quan érem petits que calien dos o tres hores per banyar-se després de menjar no calia, però si que hem d’endinsar-nos a l’aigua de forma gradual, sempre que es pugui acompanyat i no fer-ho si no ens trobem bé. I sobretot fer cas als colors de les banderes que onegen a les platges. Però en el fons tot això es resumiria en fer ús del sentit comú. Però a vegades sembla, recorrent al filòsof, que, en aquest mon líquid actual, el sentit comú s’hagi convertit em el menys comú dels sentits. I passa el que passa.
