JORDI SALVAT / Torredembarra, 5-03-2020
El Cas Masagué és com una sèrie de Netflix. Hi ha diverses temporades i, dins de cada temporada, diferents capítols. Alguns episodis són emocionants i intensos, com el primer, el de l’espectacular entrada de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament. Altres capítols et fan pensar més i alguns resulten ser un gir de guió que complica més la trama. Ara ens trobem en el compte enrere cap a un dels capítols potents, de final de temporada: el judici per la peça dels lloguers, que arrencarà el 15 d’abril. Però aquesta setmana hem viscut un capítol imprevist, amb confessió de l’exalcalde inclosa.
La peça 8 no arribarà a judici oral. Aquesta peça es remunta al 2011, quan el llavors alcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, hauria acceptat una aportació de l’empresa Transcornejo per finançar la campanya de les eleccions del maig d’aquell any, que va guanyar de forma clara, pujant de quatre a sis regidors. L’Audiència de Tarragona ha condemnat ara l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, i l’administrador de l’empresa Transcornejo a un any de presó, per un delicte de suborn, amb atenuant de confessió. Els dos podran eludir la presó amb una multa de 3.650 euros. El tribunal també els ha imposat una multa de 900 euros. A més, s’ordena a l’exalcalde a retornar els 40.120 euros de suborn que va percebre. Més enllà de la sentència i les multes, se’n desprèn una trista conclusió: les eleccions municipals de 2011 es van adulterar, perquè una de les candidatures que s’hi presentava -la que precisament va guanyar – anava “dopada”. Danys morals que no curen una sentència.
Tornem a la sentència. Afirma que Masagué va contractar l’empresa de comunicació Pierre Comunica S.L. per fer-se càrrec de la campanya, però els pagaments els va remetre a Transcornejo. Com a contrapartida, Masagué hauria intervingut en diversos expedients de contractació per afavorir aquesta constructora. Entre aquests expedients hi ha diversos contractes d’obres menors amb despeses autoritzades per l’alcalde sense la firma de la intervenció ni del regidor d’Hisenda, entre les quals hi ha les que es van fer a Cal Maiam. La sentència recull que no consta que Masagué “fos conscient de les irregularitats”, com ha recordat l’advocat de Masagué, el lleidatà Pau Simarro, que afirma que l’ex-alcalde no va cometre cap il·legalitat en acceptar l’aportació de Transcornejo i que ell no havia demanat aquests diners.
I el Teatre-Auditori també surt a la sentència. Un verdader forat negre. La resolució judicial, que ja és ferma, recorda precisament que l’agost del 2009 l’alcalde va formalitzar amb Transcornejo el contracte per a la instal·lació d’aire condicionat en aquest fracassat equipament municipal per un import de 535.000 euros. Entre l’agost del 2009 i el març del 2010 es van certificar i fer pagaments per un import de 302.000 euros fins a la resolució del contracte, quan es van paralitzar les obres de construcció de l’auditori.
Preparats per al final de temporada?
Recordem que a mitjans de gener va quedar vist per sentència el judici d’una altra de les peces separades del cas Torredembarra, el de la suposada adjudicació irregular de les guinguetes de la platja. Encara estem esperant la sentència, amb l’horitzó del 15 d’abril, quan començarà a l’Audiència de Tarragona el judici de la peça número 1, que investiga la presumpta adjudicació a dit de dos locals i per la qual l’exalcalde Masagué afronta una petició de quatre anys i mig de presó. Entre els encausats també hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris. Serà el final de temporada. Hi haurà també alguna confessió imprevista? La propera temporada començarà amb la sentència. Però abans sembla que tindrem la del judici de gener. Al Cas Masagué, Alicia Florrick, l’enyorada protagonista de la magnífica sèrie The good wife, hi sucaria pa. No en tinc cap dubte.
Foto: Daniel Masagué i el seu advocat, Pau Simarro, sortint del judici de gener.
