La Frisca, la Nunci i la Lidia van entrar al box com un allau.
-De seguida que ens hem assabentat que eres aquí hem vingut per estar al teu costat, Bene –va dir la Frisca prenent, com sempre, la iniciativa-. Vam prometre la teva mare que vetllaríem per tu en tot moment, situació i lloc. Com estàs? T’han fet proves? Estàs fora de perill? Que estaràs molt de temps aquí?
-..hola, quina sorpresa! Sempre és d’agrair una visita tan agradable –elles es van mirar entre complaents i receloses-. Estic bé i en bones mans –vaig dir mentre mirava la Polophyna. Totes tres van fer el mateix que jo, però amb una mirada diferent.
-Ja es veu ja que ets en bones mans –la Frisca continuava sent la veu de la comitiva- Nena, tingues bona cura d’ell, eh, del contrari te les hauràs de veure amb nosaltres –i va dibuixar un somriure que s’intuïa de complicitat.
-Totes les mans de l’hospital vetllen per ell –va dir la Polophyna i acte seguit va deixar anar un mastegot verbal-. Per cert, no m’agrada que em diguin “nena”, vaig deixar de ser nena fa molt de temps. Sóc una dona que treballa d’infermera a un hospital.
Es va fer el silenci. Totes tres amigues de la mare es van mirar com si no entenguessin res. Més aviat indignades.
Ara sí es va avançar la Lidia.
-Disculpa Polophyna, és una manera col·loquial de parlar. Com de complicitat entre dones. En cap moment la Frisca ha pretès menysprear o ofendre.
-Ho sé, però crec important que, precisament nosaltres, les dones, anem canviant el llenguatge que emprem per fer-ho menys sexista. És un detall, una petita cosa, però la suma de moltes petites coses pot produir canvis més grans. Estem immerses en una societat patriarcal on els homes tenen tots els privilegis per sobre de les dones i altres col·lectius. El llenguatge és una arma molt poderosa i segons com s’empri pot generar moltes desigualtats. Les dones tenim…
La Frisca va tallar el discurs de la Polophyna.
-Penso que estàs fent un gra massa. Tampoc és per tant. Nosaltres ens diem nena sovint, i altres mots de complicitat, i per això no som menys feministes que tu o que moltes altres. A més a més, coneixem de sobres com funcionen els homes, i ja fa temps que tenim la nostra pròpia batalla. I, nena, estem aquí per visitar i protegir el fill de la nostra amiga, no per fer debats polítics.
Conec molt bé el pensament feminista de la Polophyna. Hi hem parlat molt des que ens coneixem. Penso com ella. Però no m’esperava aquest debat improvisat en un box d’hospital on un subjecte passiu mascle, que porta un temps atemptant contra la seva vida, està sent interpel·lat i no disposa dels ànims ni les forces suficients per intervenir-hi.
Callo.
El llenguatge ha agafat el protagonisme. I me’n alegro. Com acostuma a passar sovint en circumstàncies similars, el meu cap fuig de la situació i viatja a d’altres indrets. Intento visualitzar els meus amics fent “el pallasso i la pallassa” amb la canalla hospitalitzada. No dubto que se’n sortiran prou bé. Sobre tot la Mia. Té moltes qualitat dramàtiques.
No sé si ja hauran contactat amb en Joan Salvaterra i li hauran transmès el meu missatge. En Salvaterra és un gran jugador d’escacs. En certa manera, tots dos enyorem l’època romàntica dels escacs i a la nostra pràctica la intentem mantenir “sempre viva”. Quan ens vam assabentar de la mort del Toño, no em vaig poder estar i vaig associar el fet al naixement fortuït del gambet Evans, quan el capità de navili W. D. Evans, gran jugador d’escacs, mentre jugava al 1824 una partida al seu vaixell durant el trajecte Milford Haven a Waterford, es va veure afectat per una gran onada que va sacsejar l’embarcació quan li tocava moure. El moviment el va fer situar un peó en allò que semblava un lloc equivocat ja que era presa fàcil de l’alfil rival. Aquest peó va suposar, en realitat, un sacrifici molt perillós per al seu oponent. Així, de manera sobtada i imprevista, va néixer el gambet Evans.
Així, de manera sobtada i imprevista, com un sacseig de la vida, arrossegat per una immensa onada en Toño va trobar la mort al situar-se en un lloc equivocat.
Aquest sacrifici ens va fer agafar la iniciativa.
