JOAN MARTÍ
El genial “Que us bombin” amb accent Trias ha centrat la política de pactes catalana per constituir els ajuntaments i ha donat carnassa al Polònia i als que volen dur samarretes al·legòriques originals. Fa quatre anys, el cap i casal ja va centrar la polèmica municipal quan Ada Colau li va pispar a Ernest Maragall l’alcaldia. Trias va perdre de penal i en el descompte i el VAR no hi va entrar d’ofici. A Torredembarra, acostumats com estàvem fa uns anys a gairebé obrir Telenotícies o si més no el Comarques, que tampoc som Marbella, una mica de calma en els últims anys ja ha anat prou bé i d’això es tractava després d’un període d’estridències i jutjats. Amb pactes dels que encertaria la portera de Núñez (ERC+PSC+JUNTS), l’ajuntament torrenc s’ha constituït sense fer massa soroll.
ERC tenia la majoria absoluta més absoluta del que mai no va arribar ni a somiar, amb regidors sobrevinguts que van haver de trucar a casa per anunciar l’entrada sobtada en el mon de la política. “Mama, no vindré a sopar, que tenim un ple”. Ara ha hagut de pactar, que no acostuma a fer cap mal i més entre dos polítics de tarannà dialogant com l’alcalde Eduard Rovira (ERC) i Vale Pino (PSC). L’erosió de governar i la baixada del partit republicà a Catalunya n’han estat les causes. L’efervescència del partit en ple procés, sentències i presons també va enlairar la formació independentista als nou regidors i festa mesurada. A veure si a partir d’ara entre tots, i dic tots expressament perquè els ciutadans també en tenim la nostra responsabilitat, el poble està més net, estil Altafulla.
I tampoc aniria malament, ara que hi penso, una campanya recalcant que el poble es diu Torredembarra o La Torre, amb vocal neutra, que també s’ha dit tota la vida. Res d’aquest escurçat Torre sovint amb accent castellà (vaig a Torre) que s’estén com una taca d’oli i que si no s’actua a temps ja serà impossible que marxi.
