GUILLEM BARGALLÓ
Diuen que fa anys els governs de Torredembarra es decidien en el reservat d’un restaurant. Comptaven més els números que els projectes, les ganes de moure fils més que no pas les de millorar la Torre.
Passades les eleccions, tant Esquerra com el PSC tenien ofertes per tenir l’alcaldia quatre anys. Cap d’aquestes, però, semblava comptar amb la garantia d’estabilitat suficient per aguantar quatre anys. Un govern amb minoria o haver d’unir el PP i Junts en la mateixa equació, no tranquil·litza massa.
Eduard Rovira tan sols serà un any alcalde i això passa perquè ha decidit prioritzar un govern fort, estable i de futur. Vale Pino tindrà només l’alcaldia dos anys perquè prefereix uns companys de viatge amb qui confia i que sap que li seran lleials. L’acord de govern dels dos grans partits de la Torre és una lliçó de saber renunciar pensant en el bé comú. I no només això, sinó que han treballat perquè el tercer partit en les eleccions, Junts, formi part del govern més ampli de la història de la Torre.
És evident que a alguns no agradarà aquest acord. Més faltaria. Però quan un projecte comença a treballar des de l’acord, prioritzant el què i no pas el qui, mereix confiança. Tenen molta feina: els torrencs volem un poble net, endreçat i amb opcions d’oci i lleure per a tothom. Ja no hi ha excuses, el desgavell post cas Torredembarra ja s’ha acabat. Que comencin a treballar i demostrin que no s’han equivocat.
