Temptacions i vida

ANNA PLAZA

Sempre penso que quan vaig de la ràdio a l’ajuntament o a cobrir algun acte al centre del poble, hauria d’anar com els ruquets: amb unes pantalles al costat dels ulls per prevenir les distraccions i les temptacions.

Perquè, tot passant pel carrer Antoni Roig, de temptacions en trobo moltes. Ho admeto, soc una ànima feble. Permeteu-me que em confessi. Tinc una absoluta debilitat per la roba. Per la roba, per les sabates, per les bosses… Bé, admetre-m’ho, pels aparadors en general. I pel camí de la ràdio a l’ajuntament n’hi ha molts. De fet, n’hi ha un darrere l’altre. I la temptació és forta. M’arrossega. “Ohhh, aquesta faldilla”. “Ohhh, aquest jersei… em quedaria taaaaan bé amb els pantalons negres”.

I tot sovint, acabo pecant. I si no peco més, és per falta de temps, una certa gasiveria natural i saber que a casa ja no hi cap res més.

A Torredembarra m’hi he comprat de tot: jerseis, pantalons, vestits divins, jaquetes, bosses, botes, sabates, sabatilles, roba interior, roba de llit i, fins i tot, la mona dels fillols. I botiguers, podeu estar contents perquè us faig una publicitat meravellosa.

– Ai Anna, on t’has comprat aquest vestit meravellós? M’encanta!

– A Torredembarra. Hi ha una botiga darrere l’altra. No te les acabes. I tenen cada cosa… T’ho compraries tot. Tot!!

Més d’una amiga m’ha dit per quedar i venir d’excursió i de compres, com si fóssim a Sex and the city.

Aquesta fascinació per les botigues de la Torre potser es deu simplement al fet que soc capriciosa i m’agrada la roba. Però hi ha una raó profunda. Soc de Vila-seca i allí el comerç ha mort. És un poble de vint-i-dos mil habitants i ja no queda cap botiga de roba. I de sabateries n’hi ha dues a punt de tancar. El canvi d’hàbits de consum, la falta de relleu generacional i la desídia municipal ens han deixat un casc antic eixorc i moribund. Qualsevol dia hi començaran a rodar aquelles boles d’herba del desert, mentre sona música de Morricone, com en un spaguetti western.

No deixeu que us passi el mateix. Estimeu les vostres botigues. Són un luxe. I que quan algú us pregunti on us heu comprat aquest vestit tan meravellós, pugueu dir: “A Torredembarra. On si no?

Hemeroteca

Tweets recents

Share This