GEMMA FONTSECA/ AMIC – 30/10/2022
“Acabo a les 18 h de la feina i els meus companys em miren malament”, “la meva jornada laboral és de 8 a 17 h, però podríem dir que la duplico”, “he fet una entrevista de feina i m’han dit que no tindré vida personal, però que avançaré molt laboralment” o “envio correus el cap de setmana així es nota que hi estic present”. Aquests són alguns dels comentaris que ha rebut VIA Empresa sobre les hores extres a Catalunya: un tipus de pràctica molt arrelada i recurrent al nostre país des de fa dècades. Les fem, no les cobrem i el pitjor de tot, no les qüestionem.
Com apunta Iván Ciudad-Valls, professor de la UOC i expert en recursos humans, “abans era força habitual a totes les activitats fer un bon sobresou a base d’hores extres, les quals no es declaraven i es pagaven en diners B. Tot això és cosa del passat i tot i que encara hi han activitats que mouen diners no declarats, la vigilància i control de les autoritats competents sobre el sistema ha fet que tot hagi canviat molt i ja no és tan habitual com abans que els empresaris treballin amb diner negre”.
Des de llavors s’ha avançat i, molt, en el mercat laboral. Com a conseqüència el 50% de la contractació del setembre és indefinida, el registre horari compleix tres anys i ben aviat s’aprovarà l’Estatut del becari, que regularà les pràctiques abusives dels més joves. No obstant això, les xifres de l’enquesta de població activa (EPA) han fet saltar les alarmes: el 49% de les hores extres no es paguen a Espanya. És el nivell més alt des del segon trimestre del 2020 i, obviant el període de la covid-19, el percentatge més alt dels últims cinc anys, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO Catalunya, apunta que “hi ha un increment d’activitat econòmica amb la recuperació de la sortida de la covid-19 i tots els elements d’incertesa, de pujada de preus, fa que les empreses no contractin a persones aturades i estiren les hores extres per no contractar. És el que es detecta en qualsevol període de creixement econòmic i més quan hi ha incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna”.
“En aquests moments hi ha un augment d’hores extres des de l’últim trimestre del 2021. Fa tres trimestres que s’incrementen les hores extres, tant les pagades i no pagades. I en aquest últim trimestre es produeix un increment més gran de les no pagades, passant d’un 40% a un 49%. D’aquí les xifres alarmants”, continua la sindicalista de CCOO Catalunya.
L’escàndol de les 116.689.865 hores sense retribuir
“Som un país on les empreses fan molt de frau amb les hores extres. L’últim mes es van fer 4 milions d’hores extres i gairebé la meitat, 1,88 milions, no van ser remunerades. Per tant, els treballadors que les van efectuar ni han cobrat ni han rebut el descans pertinent. Les organitzacions, a part de fer un frau, estan estafant a la societat, ja que no es cotitzen i repercuteix en l’estat del benestar i els serveis públics pertinents”, apunta a VIA Empresa Núria Gilgado, secretària de Política Sindical a la UGT de Catalunya.
Gilgado (UGT): “A causa de la mala praxi amb les hores extra s’ha deixat de contractar a més de 2.400 nous treballadors a Catalunya”
“Des d’UGT hem fet una estimació amb la pèrdua de cotització de les hores que es fan i no es paguen i el càlcul final és de 116.689.865 hores que no s’han pagat. És important fer el càlcul de quants llocs de treball estem deixant de contractar a causa de la mala praxi i el resultat és de 2.400 llocs de treball perdut a Catalunya”, remarca Gilgado.
El mirall del nord d’Europa
“A Catalunya i a l’estat espanyol hi ha un mercat laboral i gestió de l’organització del treball que és molt presencialista i, si se surt puntual de l’oficina, s’interpreta que no estàs treballant prou”, apunta la membre de CCOO Catalunya. En canvi, “als països nòrdics si una persona es queda tard al seu lloc de treball, s’interpreta que li falta formació o que és ineficient en la seva posició. Per tant, es tracta d’un error, ja que se li ha d’assignar la feina segons la seva jornada laboral”, continua Torre. La clau per a l’experta: fa falta més participació dels sindicats en l’organització del treball i dotar de més protagonisme el seu rol en les empreses. O observar amb atenció França i Alemanya, on els drets sindicals “són més amplis i amb més capacitat d’incidir en el treball”.
Un altre error, per a la membre d’UGT és que en la qüestió cultural “tendim a pensar que com més hores de feina fem, més produïm. En canvi, segons els informes de l’Eurostat, més hores no significa més productivitat”. El professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Eusebi Colàs-Neila se suma a les reivindicacions i afegeix que “creiem que hem d’estar més hores i hem de fer més feina com un mecanisme informal d’anar més enllà del compliment que legalment hem de fer”. Colàs-Neila apunta que “les nostres jornades laborals s’estenen molt respecte als nostres veïns europeus, sobretot en les jornades partides amb més de dues hores de descans al migdia”.
Ciudad-Valls (UOC): “A tota Europa la jornada mitjana de treball s’ha reduït a la darrera dècada apropant-se en molts països a les 35 hores per setmana”
“A tota Europa la jornada mitjana de treball s’ha reduït a la darrera dècada apropant-se en molts països a les 35 hores per setmana. És cert que molts països de nord d’Europa estan ja per sota de les 35 hores, destacant els Països Baixos amb una mitjana de 31 hores o Noruega amb 33. És evident que el paper ho aguanta tot i les dades ens diuen que la jornada ordinària anual d’alguns països europeus són de 200-300 hores menys que a Espanya. Però en moltes ocasions la realitat no és aquesta, ja que arreu d’Europa es fan hores extres no remunerades. Tot i el dret a la desconnexió digital, moltes persones treballadores continuen fent feina per l’empresa fora del seu horari de treball”, destaca Ciudad-Valls.
“Així doncs la diferència està tant a la jornada laboral com a l’horari de treball, és a dir, el temps que hi ha entre que inicies i finalitzes la jornada diària de treball. Per posar un exemple, a una oficina pots estar vuit hores de jornada laboral i en alguns casos durant els descansos pots arribar a dues hores entre l’esmorzar i el dinar. Això fa que la persona treballadora pugui estar dedicant deu hores, sense entrar a parlar del temps que passes en els desplaçaments, de casa a la feina i viceversa. Un altre exemple pot ser el sector del transport on la persona treballadora no només condueix sinó que ha d’esperar a carregar o descarregar, per avaries, menjar a la ruta, etc.”, continua l’expert de la UOC.
Serveix el registre per hores?
El registre horari dels treballadors de les empreses va entrar en vigor el 12 de març de 2019 amb un dels objectius fonamentals d’acabar amb les hores extres sense remunerar. Des d’UGT apunten que “hi va haver molt enrenou a les empreses, que ho qualificaven d’atemptat i que amb aquesta mesura estaven tornant al segle XIX”. Gilgado respon que “les relacions laborals del segle XIX si que eren un esclavatge i gràcies al registre s’han pogut detectar fraus”. No obstant i, a causa de l’inici de la pandèmia de la covid-19, es van realitzar més de 4 milions d’hores extres extraordinàries i el 51% d’elles no es van pagar, segons UGT. “Els anys posteriors van baixar les xifres, però no suficientment”, continua l’experta.
Gilgado (UGT): “Moltes companyies manipulen telemàticament els registres horaris dels treballadors”
“Malgrat que el registre horari és obligatori hi ha moltes companyies que fan trampes i ho manipulen. Algunes d’elles modifiquen els registres telemàtics i si algun treballador ha escrit que ha treballat deu hores al dia, ho canvien a vuit”, remarca la sindicalista.
El rol d’Inspecció del Treball
Fa unes setmanes, la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz va afirmar que a Espanya es fan 27 milions d’hores extres al mes, la meitat de les quals no són compensades. “La ministra va dir que això era intolerable i que des de la Inspecció de Treball activarien un algoritme que fiscalitzaria les hores no retribuïdes. Aquest algoritme sembla que obté indicis en funció d’algunes variables com la plantilla, la xifra de negoci, etc, per aportar dades d’hores extres no declarades, però és clar, això s’ha d’avaluar i verificar per persones. Sense obviar també, que els Inspectors de Treball, no tenen els suficients recursos i estan totalment desbordats fent feina en condicions precàries. Els hi falta personal i recursos amb relació a la població activa que han de vigilar i controlar i, a més de totes les noves necessitats que plantegen les relacions laborals, no li ho posen gens fàcil”, precisa l’acadèmic de la UOC.
Ciudad-Valls, professor de la UOC, explica que “moltes empreses no han rebut cap visita de la Inspecció de Treball pel tema de registre horari i és molt probable que encara no s’hagi implantat quant a carrer, però el que diuen les dades de l’EPA és que no ha tingut cap impacte visible el registre de jornada obligatòria. Però tampoc és tan fàcil provar que es fan hores extres no remunerades perquè davant de l’entrevista amb els Inspectors de Treball han de ser les mateixes persones treballadores les que han de reconèixer que ho estan fent i després ha d’existir un sistema de registre de jornada”, continua.
Gilgado: “A Espanya surt més a compte no fer el registre horari ni pagar hores extres, ja que la possible sanció pot estar entre els 600 i 6.000 euros”
La membre d’UGT s’afegeix a les declaracions de Ciudad i remarca que “al nostre país surt molt a compte no aplicar la llei, ja que moltes empreses han decidit que els surt més a compte una possible sanció que és molt baixa i que està al voltant dels 600 euros i com a molt poden arribar als 6.000 euros. Per tant, és més baixa la multa que pagar les hores extraordinàries no remunerades. Al final aquest registre no està sent efectiu. I, com s’ha explicat abans, la Inspecció del treball no dona l’abast”.
La indústria, un bon exemple?
Per a Ciudad, realment “no hi ha cap sector concret ni cap país d’exemple en les hores extres, ja que és un problema global del mercat de treball arreu del món”. “És cert que a aquells sectors on hi ha molta presència sindical no és tan freqüent com d’altres. Per exemple: els funcionaris públics tradicionalment han gaudit de retribució per allargar la seva jornada. Policies o metges, entre altres funcionaris públics, històricament han excedit les hores extres anuals i aquestes eren retribuïdes, tot i que actualment, ja són compensades amb descans. La mateixa condició de funcionari fa que tinguin més facilitats per a reclamar la contraprestació per hores extres realitzades i no compensades”.
Gilgado (UGT): “El sector industrial és un dels que més regulen les hores extres, mentre que l’hostaleria és el més fraudulent”
Per una banda, el sector industrial podria ser un dels més regulats, ja que hi ha processos productius i està més establert el preu de l’hora extra, destaca Torre. “Sobretot per pics de feina puntuals”, continua. A més, per altra banda, Gilgado explica que “el sector més fraudulent és el de l’hostaleria. Utilitzen la següent fórmula: et contracto per 4 hores, en treballes 12 i te’n pago 8”. Fins i tot l’experta precisa que a fires com el Mobile World Congress i l’avantguarda de la tecnologia “es fan contractes de 8 hores i se’n treballen 12 i 14 diàries. I també en sectors qualificats com l’advocacia, en el que pots arribar a treballar entre 10 i 12 hores diàries, sense remuneració extra”. Per tant, les empreses no volen acabar de contractar i estiren les hores extres per fer les activitats sense contractar gent, continua Torre.
En qualsevol cas, sempre que hi hagi una relació laboral el registre de la jornada aportarà una prova judicial de quina és la jornada real i això obre la porta a noves reclamacions. Una altra cosa són els falsos autònoms que estan fora de tot control. Però això ja és per un altre capítol.
El parany de les hores extres a Catalunya té un element lligat a la incertesa del moment, al model laboral, a la por de perdre la feina i a un element cultural que serà difícil de canviar: “Acabo a les 18 h de la feina i els companys em miren malament”.
Foto: ISTOCK
