JORDI SALVAT
El 19 d’octubre de 1997, la plaça del Castell acollia la primera edició del Concurs de Castells ‘Vila de Torredembarra’ amb la participació de deu colles d’arreu de Catalunya, que més endavant es va popularitzar amb el nom de “Concurs7”. L’organitzava la colla local, els Nois de la Torre i ho feia en un moment social complicat pels de la camisa blau cel. El seu president, Josep Maria Cortés, avisava al Diari de la Torre que la colla estava en perill de dissoldre’s.
La colla torrenca feia un any que havia estrenat local, tenia l’economia sanejada i una “immillorable relació amb l’Ajuntament, però l’assistència als assajos era molt baixa i dificultava la construcció de castells. Cortés lamentava la poca afició torrenca als castells i que provocava que tot i ser uns 130 socis, als assajos només hi acudissin 25 o 30 persones, cosa que, segons ell, impedia fer castells amb “dignitat”. El Concurs era una oportunitat per revertir aquesta difícil situació.
Tornant al Concurs, va guanyar la Colla Nova del Vendrell -agrupació que ja no existeix- seguida dels Nois de la Torre i els Nens del Vendrell. En aquella primera edició, també hi van participar els Castellers d’Altafulla, els Xiquets de Cambrils, els Castellers de Lleida, els Torraires de Montblanc, els Ganxets de Reis, els Xiquets del Serrallo i els Xiquets de Vila-seca. Per a participar en aquest primer concurs torrenc calia no haver assolit un castell superior al quatre de vuit i que habitualment no aixecar castells de vuit.
Per altra banda, la Comissió de govern municipal aprovava definitivament el projecte de rehabilitació del Castell dels Icart, que s’havia de destinar a ser la nova seu de l’ajuntament. El pressupost de les obres se situava en 225 milions de pessetes. Les actuacions urbanístiques que contemplava el projecte era la consolidació de l’edifici i l’acabament de tota la seva estructura (coberta i terra) i el procés d’adequació per situar-hi els serveis de l’Ajuntament a la planta baixa, segona planta, part de la tercera i golfes.
La junta del patronat de la Fundació Pere Badia aprovava la creació d’un grup de voluntaris per ajudar la gent gran que ho necessiti, tant en l’àmbit de la residència assistida com en del domicili particular. Altres camps d’actuació del grup de voluntaris havien de ser l’assistència a col·lectius necessitats d’atenció sòcio-sanitària com els malalts crònics, els discapacitats o els immigrants. Es buscava el perfil d’una persona major de setze anys i que volgués dedicar part del seu temps a tasques de solidaritat.
