NÚRIA GÓMEZ
Avui el meu cafè matiner serà compartit, la trucada de telèfon de la Paula, m’ha sorprès, la feia lluny de casa. Hem quedat per esmorzar juntes a un bar nou que han obert al poble, no hi vaig gaire sovint allà, però ella ha insistit molt, el nou establiment té molt bona acollida de tots els veïns.
Ambdues, tan diferents com som i tan que ens entenem. Ens vàrem conèixer a un sopar, d’aquells de taules rodones, estovalles blanques i menú de preu elevat. Tots hi anàvem convidats per l´Autoritat Portuària, ella com a cap d’un conegut estudi de disseny i jo perquè acabava de presentar el meu darrer llibre. Assegudes una al costat de l’altre de seguida intercanviàvem idees i neguits, històries i retalls de vida. El més sorprenent de tot, és que des de el seu interès independentista i el meu constitucionalisme convençut, la conversa ens va unir. Amics, família, feina… tot va sortir a la conversa que es va allargar fins ben entrada la matinada.
La Paula viatja molt, però sempre hem trobat aquella estoneta per refer l’escalf de la primera torbada i mantenir l’amistat. Avui tot ha sigut una mica diferent, a sobre la taula la Paula hi ha posat un paquet embolicat amb paper de colors. És per a tu, Núria, em diu somrient. L’obro amb interès mal dissimulat i em trobo allò que tant m’agrada, un llibre.
No és un llibre qualsevol, és el primer llibre de la Paula. Em diu que és la història de moltes dones, de moltes converses i confidències que defineixen vides. El fullejo ràpidament, esperant trobar-m’hi. Hi tant que hi soc! I de quina manera! Negre sobre blanc, descobreixo paraules que han sortit de la meva boca, en les confidències que hem compartit. Fil per randa i sense filtres, queda explícit el que sento, el que em preocupa i el que m’estimula. Hi te dret una amiga a explicar les teves intimitats? M’empasso el cafè d’un sol glop, i noto el regust amarg de la desil·lusió, el de la gelo al cor, el de la decepció i la pèrdua de confiança en la amiga, aquella a qui li has explicat tot, i que ho aboca al carrer sense ni demanar-te permís.
