ANNA RIUS
He votat a l’opció perdedora. L’estructura del bloc, senzilla i funcional, feta per aquella mateixa gent que dia rere dia desafiaven la mar des de la mateixa sorra. Tornarà l’Alfa i Omega —i espero que la seva estelada—, que al cap i a la fi fa tants anys que hi era que moltes torrenques no han vist mai una altra cosa; de fet, per a molts és un signe d’identitat. No m’hi encaparraré pas. El que sí que em fa perdre el son, any rere any, és la nostra mar i la nostra platja. Tot va començar amb el passeig i el port, que van constrènyer la platja i escapçar el roquer, i a poc a poc han transformat del tot la nostra façana marítima.
A la voreta ja no hi ha cucs, ni crancs, ni algues, però més endins, tot sembla erm.
Fenòmens com el temporal Glòria han ajudat a perpetuar aquests canvis. Ja fa un parell d’anys que l’entrada al mar ha perdut aquella muntanyeta que t’elevava pocs metres després d’entrar a l’aigua, deixant una piscineta natural, perfecta per a la canalla petita. Més endins, l’Antina ha desaparegut en el tram que surt del roquer. Ha quedat colgada de sorra i quan treu el nas, una mica abans del bloc, poca vida hi queda. Quasi no es veuen pops, ni estrelles, ni meros, ni eriçons…, i d’això no en tenen tota la culpa les infraestructures o el canvi climàtic, també la pesca esportiva. A aquestes alçades de l’extinció de la biodiversitat, fa mal veure algú sortint de l’aigua amb un pop a la xarxa… Un dia d’aquests, serà l’últim pop. Els protegim abans que sigui massa tard?
Espero reconèixer de nou la nostra platja i que al voltant del bloc hi hagi una mar ple[1]na de vida i neta… Una opció que, de ben segur, no tindria rival.
