JOSEP SÁNCHEZ – Torredembarra, 24/06/2022
Els acusats s’enfronten als càrrecs de malversació, blanqueig i prevaricació
Aquesta setmana ha començat a l’Audiència de Tarragona el judici per la peça 1 del cas Torredembarra, la que fa referència als lloguers de l’actual comissaria de la Policia Local i d’un immoble al barri que Clarà que s’haurien adjudicat presumptament a dit.
Els tretze acusats, entre ells l’exalcalde Daniel Masagué, s’enfronten als càrrecs de malversació, blanqueig i prevaricació. Entre ells també hi ha hi ha la cap de contractació, Montserrat Córcoles, els regidors Francisca Felguera, José Oviedo, Pere Font, Santiago Ardèvol i Juan Pérez, així com altres funcionaris del consistori. Els fets es remunten a l’any 2011, quan es van signar els dos contractes d’arrendament dels locals sense fer una licitació ni passar per concurs públic. Des de la defensa, argumenten criteris de singularitat per justificar que es fes l’adjudicació directa.
La vista oral va arrencar dimarts i ja s’han celebrat tres sessions. De moment, s’han presentat les proves testificals i aproximadament una quinzena de testimonis ja han passat per davant del jutge. El primer en fer-ho, el mateix dimarts, va ser l’ex alcalde Enric Grangel, que va ocupar el càrrec de batlle durant el govern de transició i que prèviament havia denunciat davant l’Oficina Antifrau l’adjudicació a dit dels lloguers juntament amb Montserrat Gassull quan els dos estaven a l’oposició. Grangel va recordar que l’oposició va obligar a fer un ple extraordinari per debatre sobre la nul litat dels contractes, però els vots del govern van fer que es mantinguessin. L’argument principal es basava en un informe de la consulta Efial que assegurava que no calia fer la licitació.
Des d’un punt de vista més tècnic, dos testimonis més van remarcar la necessitat de fer una licitació per als contractes de lloguer dels dos locals. D’una banda, l’exinterventor de l’Ajuntament, Carlos García Lucas, va remarcar que per la informació que tenia en aquell moment, considerava que “els contractes dels lloguers s’haurien d’haver licitat” i recorda també va requerir al govern ser més precís a l’hora d’argumentar la “singularitat dels locals”. Per la seva banda, el secretari de l’Ajuntament, Rafael Orihuel, va assegurar que havia denunciat les irregularitats que, al seu parer, hi havia als expedients dels contractes. Opina que no estava justificada “la singularitat ni la urgència”per fer la contractació directament.
Mala maror a l’Ajuntament
Més enllà dels dos contractes objecte de judici en aquesta vista oral, les declaracions dels testimonis també han deixat palès les diferències que hi havia entre Masagué i alguns tècnics i funcionaris del consistori. Rafael Orihuel va assegurar que l’exalcalde va posar-li “traves i impediments”. A més, va dir que “no existia un clima de confiança” i això va fer que alguns treballadors se sentissin intimidats”.
En la mateixa línia, l’exinterventor, García Lucas, assenyalava que Masagué el va amenaçar amb posar-li una querella criminal per fer una objecció al tribunal que havia d’escollir el nou cap de la Policia Local. Aquest també va apuntar que a l’Ajuntament hi havia una “intervenció B” realitzada per Efial de manera externa que “intentava dificultar l’exercici del control intern”. Al respecte, l’excap de contractació i patrimoni, Elisabeth Cabré, que havia estat apartada del seu càrrec a finals del 2010 i va tornar després de denunciar la situació al maig del 2011, va explicar que quan això va passar li van treure les competències en alguns expedients per passar-los a Montserrat Córcoles, una de les acusades.
Local en mal estat
Diversos testimonis han remarcat que no va ser fins després de les signatures del contracte quan es va establir l’ús que se li donaria a cada lloguer. L’excap de la Policia Local, Josep Gili, va fer un informe amb possibles ubicacions d’una nova comissaria provisional el 17 de març del 2011, però uns dies abans ja es va fer la valoració de l’immoble i el dia 21 es va signar el contracte d’arrendament. El secretari assegurava que els expedients inicials no apareixia l’ús i que aquest es va establir a posteriori.
Un altre dels punts que més s’ha reiterat en aquesta part del judici és l’estat en què es trobava el local de Clarà, una antiga discoteca sobre la qual es va dir que es destinaria a assajos dels Nois de la Torre. L’exinterventor ja va dir que el local no estava en condicions per fer-ne ús i va requerir més informació per saber qui es faria càrrec d’unes hipotètiques obres d’adequació. A més, agents de la Guàrdia Civil que van fer una inspecció exterior del local van expressar-se en la mateixa línia pel que fa a les condicions del mateix. Més enllà va anar l’arquitecta tècnica que va rebre l’encàrrec de valorar quin tipus d’obra calia fer. Segons va detallar aquest dijous, el local era un soterrani sense llum, possibles filtracions i risc d’esfondrament.
Després d’aquests primers tres dies de judici, les sessions es reprendran dimarts de la setmana vinent, amb les pericials i les declaracions dels acusats.
FOTO: Daniel Masagué. / TDB Actualitat
