CARLES MARQUÈS
A la Torre hi han vingut a viure persones interessants, que sovint no coneixem (encara). Persones que fan tasques imprescindibles per a la societat. És el cas del realitzador de documentals Albert Sanfeliu Rodríguez, que hi va arribar per quedar-s’hi a viure el desembre del 2019. L’Albert és el director creatiu de la productora audiovisual Pandora Box TV i ha codirigit amb Teresa Soler Garrido el documental Patriarcado, el organismo nocivo, que s’acaba d’estrenar a Saragossa el 24 de febrer i que es veurà des del 25 de març als cinemes Girona de Barcelona. Un documental rigorós, amb criteri professional, acabat de sortir del forn, sobre un tema, el patriarcat i les seves derivades: el masclisme, la violència de gènere, el maltractament… que semblen revifar en lloc d’extingir-se i que cal afrontar amb eines útils.
L’Albert ja va dirigir, amb guió de la Teresa, un documental valent i de gran impacte, Corrupción, el organismo nocivo, que donava veu als que han denunciat la corrupció des de dins del sistema. Un fet nou, agosarat, el de trencar l’omertà, la llei del silenci, molt “valuós”, com el va qualificar el periodista altafullenc i presentador del programa La Ventana de la SER, Carles Francino.
A l’Albert l’he conegut gràcies a una amiga comuna i m’explica que és feliç de viure aquí. Quan va arribar a la nostra vila es va subscriure a Torredembarra Actualitat, i aquesta publicació ha contribuït amb una aportació a la campanya de micromecenatge que Pandora Box va llançar per produir el documental. Una feina llarga i intensa que ha estat possible també gràcies al patrocini d’institucions com ara l’Instituto Aragonés de la Mujer-Gobierno de Aragón i les diputacions de Girona i València, entre els patrocinadors principals. La productora treballa amb altres entitats, associacions, universitats… que tinguin objectius comuns contra el patriarcat, per tal d’organitzar-ne projeccions i tallers. Tant de bo que l’ajuntament de la vila d’acollida de l’Albert s’hi apunti. O encara millor, la Diputació de Tarragona, i que porti el documental a tota la demarcació.
Patriarcado, el organismo nocivo té una mirada plural, enfocada en la pedagogia, i compta amb els testimonis de quatre dones fortes, sòlides, que han patit violència masclista: la Montse, la Nadia, la Silvia i la Vicky, i parla amb sis noies i nois entre 15 i 19 anys, i la seva professora, que hi aporten una visió lliure, sense els filtres i apriorismes dels adults. I com que he dit que vol ser una producció amb rigor i fonaments, s’hi poden sentir especialistes com la doctora en filosofia Ana de Miguel Álvarez, la catedràtica de psicologia Carmen Delgado Álvarez, el sociòleg i sexòleg Erick Pescador Albiach, la catedràtica emèrita de sociologia Marina Subirats Martori, el professor de medicina legal Miguel Lorente Acosta, la psicòloga i sexòloga Isa Duque, “Psico Woman”, i la fiscala de sala delegada en temes de violència sobre la dona, Teresa Peramato Martín.
Per regla general, els mitjans de comunicació no abordem el patriarcat en tota la seva extensió. No ens centrem en exposar-lo des dels prismes de l’educació i la prevenció. Hi ha confusió informativa i en la societat existeix una gran insensibilitat per la banalització i la normalització del fenomen masclista. El documental vol sumar en una tasca gens fàcil, però possible.
El símbol, el cartell, de la pel·lícula, que podeu veure aquí al costat, el formen unes mans que sostenen un cactus del qual brota una flor. El simbolisme és clar. La flor neix malgrat les punxes d’un organisme nociu com és el patriarcat i gràcies al suport, la solidaritat, d’altres mans, que potser també van néixer com a flors dels seus cactus. O que eren cactus que han sabut treure’s les punxes de sobre. En la nostra conversa, l’Albert m’explica que ha conegut a la nostra vila dones com les que són testimoni al documental. Les tenim molt a prop, i segur que totes i tots en coneixem alguna. Sigueu vosaltres alguna d’aquestes mans que les ajuden a créixer.
