JOSEP SÁNCHEZ
La Marítima Residencial és, segurament, el barri que més aïllat queda del nucli urbà de Torredembarra. Encara que altres zones del municipi també comparteixen una mateixa tipologia predominant d’habitatges i veïns (zones residencials, amb un percentatge elevat de visitants ocasionals), la seva ubicació fa que tant la Marítima Nord com la Sud tinguin unes peculiaritats especials. I és que l’N-340 i la seva rotonda on neix la variant venint des de Creixell fan de frontera artificial per a una zona de la Torre que també vol reivindicar la seva pròpia identitat i les seves necessitats.
Joan Carles Miquela, que fa uns 11 anys que és president de l’Associació de Veïns de la Marítima Nord, destaca que la rotonda de l’N-340 “ho parteix tot” i afegeix que a altres barris que estan també separats del nucli urbà de la Torre, com Les Àmfores, aquesta divisió no es nota tant, perquè no hi ha una barrera física tan evident. De fet, comenta que “la gent va a comprar normalment a Creixell perquè l’accés és més senzill.”
Fins fa ben poc, a la junta de l’associació de veïns estava també la Pilar Hernández, que aquest mes de gener s’ha convertit en nova regidora a l’Ajuntament pel grup municipal d’ERC, ocupant el lloc que va deixar vacant en Guillem Pujol al novembre de l’any passat. Evidentment, una vegada va decidir acceptar l’acta de regidora, va renunciar al seu càrrec dins de l’associació, però es mantindrà estretament lligada al dia al dia de la Marítima, ja que s’ha convertit en la nova regidora de barri d’aquesta zona, i per tant, farà d’interlocutora entre els veïns i la resta de membres de l’equip de govern de l’Ajuntament. Hernández també reconeix que als habitants de la Marítima “els hi costa una mica més ‘pujar’ a la Torre”, però apunta que “cada vegada veig més gent anant cap allà”. Sobre la designació d’Hernández com a regidora, Miquela assegura que està “satisfet, perquè hi ha dos regidors que van ser de l’associació, ella i el José García (PSC)”.
Tant Miquela com Hernández consideren que, ara mateix, el principal problema de la zona té a veure amb la neteja dels carrers i la recollida de la brossa; “però això és general a tots els barris”, remarca el president de l’associació de veïns. Hernández afegeix que des del govern “s’està treballant per solucionar aquests inconvenients” i creu que “només és qüestió d’una mica de temps”.
L’ocupació: una actuació a temps
Per contra, Miquela considera que des de l’Ajuntament i des de les instàncies policials s’ha sabut actuar a temps davant un altre problema que sí que apareix a barris de localitats costaneres de característiques similars a la Marítima, les ocupacions d’habitatges. El president de l’associació de veïns reconeix que “vam tenir un problema més gros” amb un grup d’okupes que generaven sensació d’inseguretat, encara que finalment es va aconseguir que no s’instal·lessin al barri. “La gent estava disposada a tallar carreteres. Ho vam saber gestionar molt bé entre nosaltres, l’Ajuntament, la Policia Local i els Mossos. És de les coses de les quals estic més orgullós”, comenta Miquela, que destaca la professionalitat de les forces de seguretat i el seguiment que van fer del tema. Amb tot, al barri segueix havent-hi okupes, però els que hi ha no generen cap mena de problema i conviuen perfectament amb la resta de veïns. “Tots hem fet un gran treball per controlar-ho i s’ha assolit que el barri estigui tranquil, però sabem que és una cosa del dia a dia i que pot tornar a passar”, afegeix Pilar Hernández.
Recentment, també s’ha posat en marxa de nou el Casal de la Marítima, que més enllà d’oferir el seu servei de bar, realitza un important paper com a punt de trobada social per al barri. Ha calgut paciència per completar tots els tràmits necessaris per a l’obertura de l’espai, però ara ja està en funcionament. “La sort és que el seu tancament ha coincidit amb les restriccions per la Covid-19”, remarca Miquela.
Una demanda històrica
Des del barri també apunten algunes qüestions vinculades a la mobilitat, com per exemple, la senyalització dels carrers i, lògicament, les connexions amb Torredembarra, encara que Pilar Hernández destaca que el bus urbà “és una forma molt còmoda” per anar fins a la Torre. I una altra reivindicació gairebé històrica de la Marítima és la creació d’una rotonda o un semàfor a l’N-340 per evitar la inseguretat que genera una via d’aquestes característiques. De fet, és una demanda que ve de lluny, des de mitjans de la dècada passada, però que no depèn de l’Ajuntament, sinó del govern central. “És un punt negre i s’ha de solucionar”, comenta Miquela, encara que és conscient que és una reivindicació que trigarà a materialitzar-se.
Potser la seva distància amb el nucli de Torredembarra ha fet de la Marítima Nord un dels barris amb una de les associacions de veïns més potents. Actualment, aplega a unes 150 persones, encara que van arribar a ser 200. També hi va haver algun intent per treballar plegats amb veïns de la Marítima Sud, però només va ser de caràcter puntual. Amb l’aixecament de les restriccions per la pandèmia i l’arribada del bon temps (i dels habitants de segones residències) esperen recuperar la vida que hi havia al barri abans de la crisi de la Covid-19. De fet, Miquel ja pensa en les festes de la Marítima, que confien a celebrar amb normalitat entre finals de juliol i principis d’agost.
Foto: El president de l’Associació de Veïns Marítima Nord, Joan Carles Miquela, amb el nou el Casal de la Marítima al fons. / JOAN CASAS
