JORDI SALVAT
Quan semblava que a Torredembarra els darrers anys ho havíem vist tot pel que fa a escàndols ( i escandalets) polítics, aquesta setmana hem viscut un nou cas que ha deixat impactats a tots els que seguim la política torrenca i també als que la miren des de més distància. El cas Magrinyà continua tenint alguns interrogants que només podrà aclarir ella mateixa, però una certesa: la seva dimissió com a regidora, consellera comarcal i càrrecs orgànics en el PDECat, que representen el final d’una carrera política que el darrers mesos semblava que anava més enllà de Torredembarra.
Tot va començar i precipitar-se el dimecres 11 de desembre al vepre quan el Diari La República Checa va publicar que Anna Magrinyà havia falsificat la signatura del secretari de Torredembarra i l’escut de l’Ajuntament per justificar les seves absències laborals a la Diputació de Tarragona. Magrinyà era regidora a l’Ajuntament de Torredembarra des de 2015 i es de juliol era també vicepresidenta del Consell Comarcal del Tarragonès, a més de presidenta comarcal del PDECat i havia estat candidata al Senat en les darreres eleccions espanyoles. Una carrera ascendent que ha acabat en sec.
Dijous vertiginós
Dijous Magrinyà es va mantenir callada però el partit va demanar-li la dimissió dels seus càrrecs. També es van saber que les signatures falsificades arribarien a 130. I transcendien nous detalls, com la seva suspensió de sou i feina per part de la Diputació de Tarragona, on treballa des de 2005. L’ens supramunicipal, a més, estudiarà el seu acomiadament. L’Ajuntament de Torredembarra, per la seva banda, emetia un dur comunicat en què li demanava la dimissió. “Independentment del recorregut judicial que pugui tenir aquesta situació, pràctiques d’aquest tipus són èticament reprovables i malmeten la imatge de Torredembarra, del seu Ajuntament, dels polítics i polítiques i dels treballadors i treballadores públics. Qui actuï d’aquesta manera no pot representar Torredembarra ni formar part de la Corporació Municipal”, concloïa el text.
I aquest divendres pel matí Magrinyà dimitia oficialment i emetia un escuet comunicat en què no aclaria els fets i només maifestava: “Amb aquesta decisió vull preservar els valors, la bona feina i el projecte polític del partit que fins el dia d’avui he representat, tot agraint la confiança que han dipositat en mi.” Afegia que “d’aquesta manera podrà trobar la llibertat suficient per poder treballar en la seva defensa.” I és que ara comença un periple judicial per a Magrinyà, ja que la seva conducta podria comportar la comissió de delictes. La Fiscalia de Tarragona ho està estudiant, després que el secretari municipal hagués posat els fets en coneixement de la mateixa Fiscalia del i l’Ajuntament.
L’interrogant és qui agafarà l’acta de regidor que deixa Magrinyà. Si mirem la llista postconvergent li tocaria a Josep Maria Calvet. Però no ho té gens clar. Almenys és que ha declarat al Torredembarra Actualitat. Encara està sota l’impacte de l’inesperada notícia de qui el va convèncer que l’acompanyés al capdavant de la candidatura de JuntsxTorredembarra i entren també variables personals i laborals. “Ens ha vingut de sorpresa. Ningú s’ho esperava”, afirmava Calvet i recordava que Magrinyà els va comunicar el mateix dimecres el que sortiria a la premsa. Van analitzar-ho com a partit i van tenir clar que Magrinyà havia de plegar. Sobre si rellevarà l’edil dimitida, Calvet afirma que fins la setmana vinent no hi haurà decisió: “He d’analitzar si puc afrontar ser regidor i analitzar-ho amb el comitè local. Vull fer-ho bé, una oposició real per davant de tot. I és una dedicació important i jo tinc la meva feina i la meva família.”
“Venim d’on venim”
La situació de JuntsxTorredembarra és complicada. Els resultats el maig passat no van ser els esperats i el retrocés d’una vintena de vots combinada amb l’espectacular creixement d’ERC els va comportar la pèrdua d’un dels dos regidors que tenien. I com recordava el mateix Calvet: “Venim d’on venim”. L’ombra del cas Masagué és molt allargada i, amb el cas Magrinyà, plou sobre mullat. La travessa del desert de l’opsició i més com a tercera força és molt dura. Un cop molt dur a l’espai postconvergent torrenc, tan inesperat com imprevisible en les seves conseqüències i amb una successió de fets vertiginosa com aquesta època de xarxes socials i missatgeria instantània ens ha acostumat. Veurem si les peces que no encaixen en el trencaclosques acaben apareixent i podem completar un cas on encara suren alguns interrogants.
