JORDI SALVAT
A Esquerra se li pot fer llarg el camí fins a les eleccions de 2023 si no hi ha un cop de timó per afrontar amb més garanties el final de mandat. Més d’un militant republicà torrenc reconeix en privat l’error de no haver pactat amb el PSC malgrat la majoria absoluta. L’acord hauria anul·lat l’única alternativa que hi ha a Eduard Rovira com a alcalde i el govern hauria comptat amb més mans i algunes d’experimentades. Amb un grup principal de l’oposició cada cop més dur, però mantenint l’esperit constructiu, la figura del cap de llista socialista, Vale Pino, va creixent. La nefasta gestió de la recollida de la brossa i la neteja del municipi està desgastant l’executiu republicà, que confia vendre obra de govern en forma d’obra pública aquest darrer any i mig.
Ara per ara seria una sorpresa que l’alcalde Rovira no optés a un tercer mandat. Qui l’acompanyarà a la llista encara és una incògnita. Podria caure algun dels regidors més experimentats —i potser cremats— i s’incorporaria alguna cara nova, de refresc. Al PSC, la figura ascendent és Angie Muñoz, que apunta a formar tiquet electoral amb Pino, que també està movent el mercat de fitxatges. Si vol plantejar una alternativa a ERC, ha de créixer més enllà de l’electorat natural socialista.
I la resta de l’oposició? Ciutadans ha implosionat i les restes podrien acabar en alguna altra candidatura de la dreta espanyolista o una llista independent —un clàssic de la política torrenca. A Junts busquen un nou cap de llista. Guanya punts que una dona torni a ser el cap de cartell puigdemontista. En les formacions de fora del ple hi trobem de tot. Els comuns estan molt actius intentant pescar vots en el riu esvalotat de la brutícia als carrers. Altres han de renovar el seu número u, com és el cas de PP i CUP. Si ERC perd la majoria absoluta tindrà l’oportunitat de tornar a estar al ple, que apunta a dos grans grups i una constel·lació de formacions amb un sol regidor. L’aritmètica podria ser endimoniada, el 2023.
