CARME S.
Soc una veïna de Torredembarra, molt amant dels animals, sobretot dels gats, i sempre he estat vinculada amb les associacions del poble, ajudant en tot el que he pogut, fins a dia d’avui. Amb aquest escrit, voldria expressar el meu mal estar i dolor, davant uns fets que han tingut lloc al nostre poble, amb una gateta del carrer, la Mixi.
Farà més o menys de dos mesos una petita gata feral va caure en un petit pou d’unes obres de davant casa meva i on s’hi va estar uns 15 dies aproximadament. No sé com va aconseguir sortir, però en va sortir deshidratada i mal nodrida. A partir de llavors em vaig fer càrrec d’alimentar-la dos cops al dia. Al cap d’un temps, i per si no fos suficient patiment, la van atacar, presentant ferides al coll. També em vaig fer càrrec de les cures amb antibiòtic i desinfectant. Amb el temps les dos ens vàrem agafar molta estima, fins al punt que ja es deixava acaronar per mi. Així que amb vistes de quedar-me’ la, si no representava cap risc per al meu gat de casa, vaig demanar ajuda al President de Torrecat, amb el qual ja ens coneixíem.
La meva sorpresa va ser, que quan la van portar al veterinari, va ser directament per sacrificar-la, fet que em vaig haver d’assabentar de retruc per altres vies, no pas perquè ells m’informessin de res. Sense cap analítica, ni cap revisió veterinària, la sentència per l’aspecte de l’animal, va ser de mort. La petita Mixi, que havia guanyat pes, que havia guanyat en confiança i que tenia una petita oportunitat de viure uns anys en una llar, va ser sentenciada per ser gata feral i per el seu aspecte.
Els gats ferals senyor President de Torrecat, encara que malalts o esparracats, mereixen atenció mèdica i cures, no una mort directa. Els gats ferals mereixen tota oportunitat de vida i d’amor.
