JORDI SALVAT
Aquest 1 de setembre era una data marcada en vermell en l’agenda socialista. Calia portar arreu del territori la bona nova de la gratuïtat dels peatges d’algunes autopistes catalanes després de dècades de pagament. És el cas de l’AP-7 entre Tarragona i la frontera francesa. El subdelegat del Govern espanyol, Joan Sabaté, acompanyat del cap de carreteres de l’Estat a Tarragona, Alberto Hernández, s’han plantat a mig matí a al peatge d’accés a aquesta autopista des de Torredembarra per celebrar amb la premsa el “dia històric” (i gaire cosa més). Ha deixat sense una resposta clara totes les preguntes sobre la mobilitat al Baix Gaia. Per cert, no ha avisat els alcaldes de Torredembarra i Altafulla -els termes municipal en els quals estaven les barreres-, que s’han assabentat de la visita precisament per la premsa.
Era el moment, doncs, de treure pit i Sabaté ha parlat els 450 quilòmetres d’autopista on ara no s’haurà de pagar per passar-hi o els 750 milions d’euros l’any que s’estalviaran les famílies i les empreses de transports i ha recordat que tot això ve d’un compromís del president espanyol, Pedro Sánchez, el 2018 de no renovar les concessions a les empreses que havien construït les autopistes. Ha parlat de satisfacció col·lectiva i reivindicació molt nostrada -és clar, perquè a gran part de l’Estat no saben ni que és un peatge.-
La gran pregunta és, adaptant la cèlebre frase de Josep Pla: “Qui pagarà a partir d’ara el manteniment d’aquestes vies ràpides?” Ha insistit Sabaté que la fórmula escollida sortirà del diàleg i consens. Bones paraules i poques concrecions. El que ha deixat clar el màxim responsable de l’Estat a la província de Tarragona és que ho pagarem els usuaris. La fórmula per finançar el manteniment d’aquestes vies i garantir-ne la seguretat, per ara, és secreta. Carregar-ho als pressupostos generals -com es farà en aquests primers mesos de l’Era post-peatges’- serà una excepció. “Qui contamina paga” és una frase que ens repeteixen de forma gairebé compulsiva. I una xifra que ens ha deixat el cap de carreteres de l’Estat a Tarragona: el manteniment d’aquest tram de l’autopista AP-7 té un cost al voltat d’uns 80.000 euros per quilòmetre i any.
A partir finals d’any veurem desaparèixer els peatges, aquests elements de color taronja tan integrats al nostre paisatge, com si fossin una espècie de garrofer o olivera. L’operació costarà al voltant d’un milió i mig d’euros. Em costa imaginar que ara es treguin els peatges i d’aquí a pocs anys es tornin a instal·lar. La tecnologia actual i futura sembla que pot garantir el pagament de peatges tous sense haver de tornar a passar per aquests burots del segle XX.
No hi haurà molts accessos nous a l’autopista AP-7, però en poden haver de nous. “Les autopistes segueixen sent autopistes”, insisteix Sabaté. Fa temps que es parla d’un accés per la rotonda de la Mora, però continua sobre la taula, en estudi. Coneixent la rapidesa del govern espanyol en aquests quefers, calcem-nos! Tampoc hi ha termini per a la transformació del tram de l’N-340 entre la Mora i Torredembarra en autovia amb la construcció d’un segon carril en cada sentit. Sabaté ha explicat que l’estudi d’impacte ambiental s’està tornant a elaborar. Seguirem esperant.
I, com no, ha sortit el tancament de la rotonda d’accés a l’AP-7. El subdelegat reconegut que “ha creat polèmica i que aquesta és legítima en un estat plural i democràtic”, però ha defensat la necessitat de la mesura a causa del gran nombre de camions que sortien de l’autopista per tornar a entrar-hi i aprofitar el tram gratuït Torredembarra-Salou. Els danys colaterals els hem patit els baixgaianencs amb l’excalèstric que ens obligaven a fer els blocs de formigó que tallaven la rotonda. Una acció que es va fer ja més de tres anys sense cap anunci previ, per cert. Amb la gratuïtat total de l’AP-7 no tenia cap lògica mantenir els New Jersey.
Sabaté ha recordat l’alternativa que van plantejar als veïns i veïnes de la urbanització altafullenca de Brises del Mar d’esquivar la rotonda incompleta arreglant el camí de la Gossera de Torredembarra i que desemboca a la urbanització Sant Jordi. Una solució més que dubtosa que els veïns van rebutjar. En cap moment es va plantejar el govern espanyol arranjar el camí del Roquissar dins a la “falsa rotonda”, que altrament vertebraria la relació entre la urbanització i el nucli del municipi d’Altafulla al qual pertany. És clar que en el segon cas cal més inversió que en el primer.
Com serà circular per aquests tram de l’autopista AP-7 a partir d’ara amb la seva gratuïtat? Una pista la tenim en el tram sud, gratuïta des de fa un parell d’anys, on el trànsit ha augmentat un 30%, una part molt important de camions, que no només alenteixen el trànsit sinó que malmeten el ferm. Veurem doncs si el desig de Sabaté que les “autopistes segueixin sent autopistes” es compleix. I la gran qüestió: tornarem a pagar per circular per aquesta via? Personalment jo afegiria un “quan” a aquesta incògnita.
