JORDI SALVAT
La carretera N-340 era l’estiu de 1996 una de les més transitades de l’Estat. Travessava els nuclis de Torredembarra i Altafulla, i a Tarragona es produïa un coll d’ampolla en reduir-se de dos a un els carrils que venien del sud. Les retencions eren habituals a l’estiu i en alguns moments s’acumulaven quilòmetres de cues al pas d’aquesta carretera pel Baix Gaià. La ciutadania n’estava farta i els alcaldes també, i reclamaven un desviament d’aquesta via per fora dels nuclis urbans. Però des de Madrid no Jordi Salvat els feien massa cas i l’alcalde de Tarragona, el convergent Joan Miquel Nadal, va complir una amenaça que havia fet: tallar l’N-340. I ho va fer molt al seu estil: amb un carruatge romà amb un centurió i una vestal va recórrer la via des de Torredembarra a Tarragona per simbolitzar que la carretera no havia canviat en 2.000 anys. Als conductors no els va fer massa gràcia aquesta manera de protestar, ja que les cues que es van muntar van ser encara més quilomètriques aquell dia.
A la curiosa acció, que es va realitzar el 23 d’agost, s’hi van unir quatre alcaldes més, entre els quals el de Torredembarra, Santiago Segalà. Es va llegir un manifest en diferents punts de la carretera, també a Torredembarra. El signaven els alcaldes de Tarragona, Torredembarra, Altafulla i la Riera de Gaià i la Pobla de Montornès. D’alguna cosa devia servir aquesta curiosa acció, ja que el desviament de la carretera va arribar uns anys després, però amb només un carril per banda, i va quedar obsolet gairebé des de la seva entrada en servei. Un quart de segle després tornem a estar igual a Torredembarra, amb unes cues quilomètriques que ara es concentren els caps de setmana a la variant de l’N-340 i la carretera d’accés a l’autopista. Des de Madrid continuen fent poc cas al territori i l’únic que han fet és complicar-nos la vida tallant una rotonda i obligant-nos a recórrer un tram suplementari de carretera. Ja portem tres anys així. I no hi ha notícia encara del final d’aquest absurd.
Uns dies abans, la plaça de la Vila havia estat l’escenari d’una altre manifestació. Eren una cinquantena de veïns i veïnes de l’edifici Pau Casals, que protestaven per la brossa que generava el supermercat Caprabo de la vila i que, segons ells, s’acumulava en forma de rebuigs alimentaris enmig de la via pública i que generaven males olors, mosques i fins i tot rates. Demanaven una solució ràpida a l’alcalde, però aquell dia no el van trobar a la casa consistorial.
Foto: TXEMA MORERA / DIARI DE TARRAGONA
