JOSEP SÁNCHEZ
Segons les dades que apareixen a l’estudi de l’Idescat ‘Projeccions de la llar 2016-2026’, unes 79.000 persones viuen soles a la demarcació de Tarragona. Això suposa gairebé un de cada quatre habitatges de la província. Una realitat que ha anat a més en les últimes dècades a causa de diferents factors com poden ser l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida o els canvis en les relacions familiars, que protagonitzen sobretot joves i persones grans. En aquest segon cas, això comporta un seguit de problemàtiques i reptes als quals dediquen accions específiques governs locals, serveis sanitaris i d’emergències i diferents entitats i associacions.
A Torredembarra són centenars les persones grans que viuen soles, sobretot en edats avançades, quan un membre de la parella mor. Una situació que, per raons lògiques és més comuna entre les dones, que tenen una esperança de vida més elevada. Des de les administracions hi ha algunes eines que permeten adaptar-se a les necessitats d’aquestes persones, per exemple, per anar al metge. Sense anar més lluny, hi ha un servei del Centre d’Atenció Primària (CAP) que permet que es facin visites a domicili per fer un seguiment de la salut d’aquests pacients que, per qüestions d’edat, sovint tenen certes problemàtiques.
Però més enllà de les dificultats que aquestes persones grans poden tenir en el dia a dia per anar al metge o a comprar o per fer les tasques diàries de la llar, una altra realitat a la qual han de fer front és la solitud. És per això que, a banda dels serveis que ofereix l’administració, Càritas Torredembarra també ha desenvolupat en els últims anys alguns programes destinats a l’atenció a la gent gran que viu sola.
Es tracta d’iniciatives com l’Ara al teu costat, el Bon dia o els Tallers de Memòria, que són possibles gràcies a la col·laboració dels voluntaris de l’entitat i que van destinats a pal·liar aquesta sensació de soledat per part de les persones grans i també ajudar-les en la realització de les seves tasques del dia a dia.
Una desena de dones grans de Torredembarra participen, per exemple, al programa Ara al teu costat, un programa d’acompanyament setmanal de dues hores de durada en què un voluntari comparteix aquest temps amb una persona gran, ja sigui dins o fora del domicili, per tal de conversar, passejar, compartir moments o ajudar a fer aquelles tasques que, per la seva edat, la persona beneficiària no pot. Càritas porta ara mateix nou casos i n’hi ha tres més que estan programats.
Una de les beneficiàries d’aquest programa és l’Enriqueta Pueyo, de 89 anys i que en fa uns set que rep la visita setmanal d’una voluntària. “Estic molt bé a casa meva, molt a gust, però a vegades em cau la casa a sobre, i sobretot a l’hivern és molt avorrit”, ens explica aprofitant una de les visites setmanals que fem amb la Patrícia Morel, la voluntària que ja fa uns anys que visita l’Enriqueta. Mare de tres fills, Pueyo es va quedar vídua molt jove, amb 32 anys i tres criatures petites. Des de fa més de 20 anys viu a la seva casa unifamiliar al barri de Clarà, on la visita la Patrícia.
Se sent bé de salut, excepte pel vertigen que sent a vegades quan camina i algunes dificultats en la mobilitat. Aquest vertigen, per exemple, va fer que es donés un petit cop amb un moble i que vinguessin des del CAP per controlar-li el blau que li va sortir. Els voluntaris de Càritas ajuden també a fer aquest seguiment dels petits problemes físics i, fins i tot, acompanyen les persones grans als centres sanitaris si ho consideren necessari. Durant la visita a l’Enriqueta, ens acompanya el Joan Esteve, responsable de les activitats de la gent gran a Càritas. “Els hi dic que el que no pot ser és que es quedin sempre a casa”, comenta, mentre ens explica que també ajuden a fer alguns tràmits amb l’administració. En el cas de l’Enriqueta, per exemple, van sol·licitar una subvenció a la Generalitat per canviar la banyera per un plat de dutxa, que van demanar al febrer passat i de la qual estan esperant encara que vinguin a fer l’obra.
Els tres fills de l’Enriqueta, que ronden tots els 60 anys, viuen a Barcelona i la venen a visitar setmanalment o quinzenalment. A més, ella també va allà, per exemple, durant les festes de Nadal, quan passa uns 20 dies a la capital catalana. Destaca la gran atenció que li presta el seu gendre, que “si el busco, no l’hagués trobat”. La distància i les obligacions diàries, però, eviten que puguin estar sempre més pendents d’ella. Aquesta és una realitat que ens destaca en Joan Esteve: “Hi ha molts casos de gent gran que venen a Torredembarra a viure quan es jubilen i que després, quan mor algú de la parella, es troben sols”.
Una altra de les persones que es beneficia d’aquest programa, l’Ara al teu costat, és la Ramona Capel, de 85 anys i que viu en un pis a l’avinguda Catalunya. La voluntària que la visita setmanalment des de fa dos anys és la Goretti Granell, amb la qual comparteix converses i, sobretot, passeja pel poble. “Cada dia surt una estona”, explica la Goretti, mentre que la Ramona afegeix fent broma que “demanaré una paga a l’Ajuntament, perquè m’assec molt als bancs i sempre els netejo”. Amb problemes d’oïda, la seva avançada edat fa que li costi realitzar algunes feines de casa, com fer el llit perquè “és de matrimoni i haig de fer la volta”. Així i tot, la Ramona porta una vida activa i surt sovint a comprar amb el seu “carro”, el caminador que porta sempre amb ella. A més, també va els dissabtes a berenar amb algunes amigues de la seva edat, encara que això depèn de l’estat de salut que tinguin.
Vídua des de fa 13 anys, la Ramona té una filla que la visita com a mínim un cop a la setmana i que li truca sovint. Mentre estem a casa seva acompanyats també de la Goretti i el Joan també rep la trucada telefònica d’una amiga i pica a la porta la Petra, una veïna d’edat similar que anuncia que ja ha arribat a casa seva. Així i tot, la Ramona reconeix que se sent “sola” i destaca la importància que té per ella aquest programa de voluntariat: “A la Goretti la necessito molt, ens avenim molt bé, perquè les dues vam treballar al camp”. La seva voluntària afegeix que són “molt amigues” i que quan la Ramona va tenir un problema de salut una mica més seriós li feia visites “cada dia o cada dos i li trucava per telèfon”.
BON DIA: TRUCADES DIÀRIES A MÉS DE 50 PERSONES
Una altra de les iniciatives que té en marxa Càritas destinada a la gent gran de Torredembarra és el programa Bon dia, que inicialment feia l’Ajuntament, però que fa anys va passar a gestionar l’entitat. Consisteix en una trucada diària que fan els voluntaris i voluntàries a les persones grans per saber si tenen alguna necessitat i per comprovar que tot estigui bé. Una iniciativa que té una doble funció. D’una banda, fa més fàcil que es pugui detectar alguna emergència i, de l’altra, alleugereix la sensació de soledat de les persones grans. “Totes elles esperen la trucada al matí i ja coneixen amb qui parlen. Normalment són converses de només un o dos minuts, però a vegades s’allarga, perquè els hi agrada”, assegura en Joan Esteve. Les trucades es fan de forma diària i hi participen set voluntaris que atenen 72 persones grans. “Ho fem sempre, no parem, no hi ha vacances. Considero que trucar aquestes persones és important”, afegeix Esteve.
A banda d’aquests dos projectes, a Càritas també realitzen els Tallers de memòria, activitats d’estimulació cognitiva per a la gent gran que vol incrementar l’autonomia i el benestar de la gent gran. Unes activitats que es realitzen al local de Càritas i que, de fet, també serveixen com a punt de trobada i de socialització per a les persones grans. Una forma també de crear comunitat entre ells i, de fet, no és estrany que quan en Joan o la resta de voluntaris i voluntàries visiten les persones grans, aquestes preguntin i s’interessin per com li va a alguna de les altres usuàries dels serveis de Càritas.
Un dels moments de l’any on es posa més de manifest aquesta soledat de les persones grans és el Nadal. Així i tot, en el cas de Torredembarra —segons ens explica Esteve—, gran part d’aquestes persones grans passen les festes amb els seus fills, com era el cas de l’Enriqueta o de la Ramona. Des de l’entitat, els ofereixen un petit lot de Nadal que els porten directament al domicili. Un petit detall que posa de manifest l’atenció que es dona des de Càritas a les persones grans. A l’entitat treballen intensament i senten que la seva funció és important, però a la vegada també es mostren reivindicatius a l’hora de demanar més implicació de les administracions. “A Catalunya hi ha centenars de milers de voluntaris i, com que això funciona, hi ha massa dependència del treball d’aquest tipus d’entitats”, sentencia Esteve.